R.N.M. és el darrer llargmetratge de Cristian Mungiu, una de les figures capdavanteres de la nova onada romanesa, una generació portentosa que ha enriquit substancialment el cinema d’autor del segle XXI. La Palma d’Or guanyada a Canes 2007 per l’estremidora 4 meses, 3 semanas y 2 días va encimbellar un autor que es confirmà posteriorment com un cinesta major amb títols com Más allà de las colinas i Los exámenes. R.M.N. ens apropa a un poble rural de Transilvània on conviuen les ètnies més dispars (la minoria hongaresa i alemanya tenen una presència significativa). La seva precària pau comunitària salta pels aires quan la fàbrica local contracta uns treballadors asiàtics perquè facin la feina que cap ciutadà local vol assumir. Mungiu configura un fresc social imposant que entrellaça brillantment els conflictes individuals i els col·lectius, la dimensió estrictament realista i una vessant inquietantment al·legòrica. El creador romanès segueix fidel a un segell expressiu que identifica nítidament el cinema més arriscat rodat en el seu país (naturalisme esmolat, plans llargs i minuciosos, absència de banda sonora), però, a més a més, eixampla els seus horitzons creatius amb uns ingredients metafòrics propers al fantàstic. R.M.N. burxa en la ferida més dolorosa (l’irresistible i aterridor auge de la xenofòbia) i la seva mirada crítica transcendeix els límits locals fins esdevenir una radiografia brutal, desoladora i clarivident d’una Europa, atrapada per la por (l’impressionant i enigmàtic final), que s’està dessagnant.