La Sgratta, a la recerca d’un tresor

Han existit realment dones pirates? Aquesta és la pregunta que es fan la Marina i l’Ona, dues germanes de terres de secà, quan descobreixen un misteriós bagul que les impulsa a voler anar a veure el mar. Pel camí aniran coneixent la història de Blanca Martingales, la Reina dels Pirates, i al final... potser troben un tresor inesperat.

Gavaldà explica que per escriure el guió de l’espectacle s’han documentat en vides reals de dones pirates, «que n’hi ha hagut, però a vegades costa que surtin a la llum». De fet, com que les dones no eren acceptades a bord dels vaixells, moltes no es donaven a conèixer i actuaven amb noms falsos i disfressades d’home, com Anne Bonny o Mary Read. Van coincidir en el mateix vaixell i, sopitant una de l’altra, es van descobrir anant a pixar, i van confessar que eren dones ensenyant els pits. Mentre que Grace O’Malley, coneguda amb el malnom de Pirate Queen, va ser la líder d’un clan pirata a la costa oest d’Anglaterra. El seu pare, capità d’un vaixell mercant, va intentar treure-li del cap la idea de ser marinera i li va dir que els cabells se li embolicarien amb les cordes. La seva resposta: tallar-se’ls al zero.

Gavaldà i Torra diuen que tenen «vides paral·leles». Les dues són rondallaires d’hores del conte, són autònomes, treballen per companyies de teatre (Torra també està a La Remeiera)... i comparteixen les funcions escolars de Sol amb la Lluna, de la Companyia Sgratta. «I a les estones compartides en cotxe va sorgir la idea de fer un muntatge plegades, que els ha dirigit Jordi Girabal, de Teatre Mòbil, que ja va encarregar-se de la direcció de La princesa en texans, l’anterior muntatge de la Sgratta. «La primera idea va ser molt humorística, pirates dones que no han vist mai el mar, però, sense buscar-ho, ens ha sortit un espectacle que també toca l’emoció, de quan descobreixes la història d’un familiar... i així també treballem el tema de la mort».

Homenatge a Joel Grau

De fet, la creació de l’espectacle va coincidir amb la mort de l’igualadí Joel Grau, amb qui Gavaldà va fundar deParranda, «i ens va afectar». L’autoria del conte, de dos minuts, que fa de desllorigador de la història de les dues germanes és de Grau, i «d’aquesta manera li fem un homenatge».

La Sgratta ja havia utilitzat titelles a De què fan olor els pets?, i en aquest nou espectacle els utilitzen per narrar les dues historietes de la pirata Blanca Martingales. Són obra dels lleidatans Plàncton Escena. La música, que és «una passada», és del sallentí David Moreno i l’escenografia la signa el bagenc Txema Rico. «Estem molt contents de la feina de tots, perquè és un conjunt molt ben lligat». Han pogut fer residència a Copons i a Cabrianes, on ja han mostrat Les pirates de terra endins al públic: «el retorn ha estat molt xulo». El diumenge 16 d’octubre (18 h) també es podrà veure al Teatre Casal Cultural de Sant Fruitós.