Cineclub Manresa ens ofereix aquest diumenge a la tarda, amb la projecció del film Las cinéphilas, una sessió inclosa dins dels actes de commemoració del Dia Mundial de la Gent Gran. Aquest llargmetratge, inèdit comercialment en el nostre país, enceta una trilogia sobre la vellesa, rodada per la María Alvárez (una escriptora i directora argentina), que es completà amb El tiempo perdido (2020) i Las cercanas (2021). Una colla de jubilades argentines, uruguaies i espanyoles es troben cada dia per anar al cinema. No només comparteixen la seva passió cinèfila, sinó que, a més, la seva activitat regular esdevé un espai privilegiat per compartir els seus problemes i anhels més íntims. L’autora sud-americana (va sobresortir amb una obra teatral, Quémese antes de leerse) ha bastit un documental en què posa humilment (i de forma coherent) la seva càmera al servei de les seves entranyables i tenaces protagonistes (Chelo, Paloma, Estela, Lucía, Norma, …). El seu ego artístic desapareix perquè la veu de les seves actrius inesperades ens arribi amb una total nitidesa. Las cinéphilas s’erigeix, òbviament, en un acte d’amor al cinema, però les intencions de la Maria Alvárez van més enllà i el seu testimoni, decididament femení, es converteix en una reflexió emotiva i clarivident sobre la solitud, l’inexorable pas del temps i la supervivència de la il·lusió. No cal ser una rata de Filmoteca per deixar-se atrapar per la mirada càlida i enriquidora d’aquest documental, en què el setè art no només és una font de plaer (i de coneixement), sinó que també manté el seu atribut de ritual social, seriosament qüestionat d’altra banda per la incerta conjuntura actual. Una visió malencònica i irremeiablement crepuscular (les properes generacions se seguiran trobant en una sala de cinema?), en què no hi trobareu ni un gram d’autoindulgència però sí tones de la sinceritat més reveladora.
