La carrera d’Álex de la Iglesia és de les més sòlides del cinema espanyol actual. El seu cinema no sempre té la mateixa qualitat, però la seva constància és inapel·lable, ha sabut crear un estil propi i és l’autor que més ha fet per la projecció internacional del fantàstic de casa nostra. Una bona prova és que, tot i haver explorat altres gèneres, sempre torna al que el va donar a conèixer, com ha fet recentment amb la sèrie 30 monedas. Ara mateix, divideix la seva filmografia en dos fronts: en un, afronta projectes de grans pressupostos on fa gala de la seva tendència a l’excés i acostuma a treballar els seus imaginaris més gòtics; a l’altre, s’endinsa en pel·lícules aparentment més modestes en què igualment aprofita per treballar els recursos inherents al seu cinema, com el suspens o la comèdia negra. El cuarto pasajero, que arriba avui a les sales de tot Espanya, és un d’aquests últims. El punt de partida recorda el de les series B de cineastes tan reivindicables com Larry Cohen o William Lustig, que consisteixen a agafar una situació quotidiana i aparentment costumista per anar-la convertint en un exercici de tensió i girs inesperats. Veient com està la cartellera, que sembla inhibida a l’espera de l’esclat de Wakanda Forever a les taquilles, podria passar que el nou treball de De la Iglesia es converteixi en un dels èxits sorpresa de la tardor.
A El cuarto pasajero el protagonista és Julián, un home de 50 anys que, arran d’una sèrie de problemes personals que l’han deixat en números vermells, decideix baixar una aplicació que li permetrà compartir cotxe per anar a treballar. La noia amb qui fa cada dia el trajecte és Lorena, de la que s’enamora perdudament. Parlen i riuen durant el trajecte, i el protagonista se sent al seu costat més viu que mai, com si els seus problemes desapareguessin de cop. El dia que decideix confessar-li els seus sentiments, al vehicle hi pugen dos passatgers inesperats. I resulta que un d’ells té un pla secret que convertirà la ruta de cada dia en un veritable malson de conseqüències incertes. De la Iglesia juga a anar convertint aquesta trama en una successió de sorpreses en què ningú és el que sembla i que entra en terrenys a l’alça al cinema de terror i suspens actual, com el survival. Tot plegat, naturalment, sense renunciar als seus habituals tocs d’irreverència i mirant de torpedinar les expectatives de l’espectador. Els notables protagonistes són Alberto San Juan, Blanca Suárez, Ernesto Alterio, Rubén Cortada, Carlos Areces, Jaime Ordóñez, Carolo Ruiz, María Jesús Hoyos i Josep Maria Riera.
