Una altra obra magna i fascinant al CineClub

El film s’ambienta a Colòmbia  | FOTOGRAFIA PROMOCIONAL

El film s’ambienta a Colòmbia | FOTOGRAFIA PROMOCIONAL / Jordi Bordas

Jordi Bordas

Jordi Bordas

Cineclub projecta aquest diumenge Memoria, que guanyà el Premi del Jurat, a Canes 2021. El cinema d’Apichatpong Weerasethakul (Joe, per als amics) és tan enigmàtic, complex i fascinant com el seu nom. Les seves pel·lícules són laberints majúsculs i superbs, veritables experiències totals que ens exigeixen moltíssim (no ens podem repenjar en cap convenció narrativa, dramàtica o psicològica), però el que ens donen (unes recerques desbordants d’inventiva conceptual i visual) té un valor incalculable. Tropical Malady i El tío Boonmee que recuerda sus vidas pasadas són algunes de les rareses enlluernadores que defineixen una filmografia tan insòlita com imprescindible.

En el seu últim projecte, Memoria, es llança a l’aventura internacional i reemplaça el seu país natal (Thailàndia) per Colòmbia, un altre paisatge igualment indòmit. La seva protagonista, Jessica (una portentosa Tilda Swinton), s’ha traslladat fins Bogotá i sent en aquesta ciutat un so estrany; iniciarà una indagació obsessiva per tal d’esbrinar el seu origen que la portarà dels carrers de la capital a la selva. El mestre asiàtic ha texixit novament una fantasia que, com la resta dels seus llargmetratges precedents, esmicola audaçment cadascuna de les regles del gènere. L’autor thailandès ens torna a regalar una altra obra magna d’un cinema poderosament interior i còsmic, abstracte i extremadament sensorial alhora, en què la transcendència més insospitada, desproveïda de qualsevol solemnitat pretensiosa, flueix amb una harmonia prodigiosa i inaprehensible. Memoria traspua una bellesa secreta, incommensurable i hipnòtica. El creador de Mekong Hotel ens transporta fins una dimensió desconeguda, en què l’espurna onírica contamina paulatinament la realitat racional amb un magnetisme irresistible i un vertigen insondable.