L’abecé literari i vital de Lluís Calderer neix de la paraula pausada, dins les lleis de la conversa amb l’entorn i els amics, creix amb la passió de la lectura pensada (reflexiva, analítica i sentida) en contacte directe amb els textos, i germina en l’escriptura premsada d’una pràctica creadora que fa del quadern d’apunts, de la màquina d’escriure i de la pàgina escrita decantació essencial de l’experiència.

Parlem d’experiència lectora, teatral, cinematogràfica i artística. Parlem d’experiència vital, germinada en el blanc de la pàgina o de la pantalla i finalment compartida amb tots. Amb articles. Amb la docència a l’escola Flama i l’activisme polític i cívic. Amb la paraula teatral d’Art Viu als anys seixanta i de Faig Teatre en el canvi de segle. Amb relats i versos, ja des del primer llibre de tots, Essència del temps (1982), amb Josep Barés.

Lluís Calderer ha estat sobretot poeta, dit en el sentit més ampli de la paraula, si poeta és qui tradueix el món en imatges per mitjà de la paraula escrita i parlada: la narrativa, la poesia, les col·laboracions artístiques a Faig i Quaderns de Taller, les traduccions de Pavese, Ungaretti i Camus, les converses i classes, amb lliçons tan suggerents i sàvies en forma de llibre com Introducció a la literatura (1989), De la veu a la lletra (1995) i Diàleg amb la poesia (1996). I tot va començar aquí, a Manresa, amb Calderer preguntant-se amb l’amic Barés per l’essència del temps, per l’art com a traç humà visible d’allò invisible.

Més informació: http://www.manresacultura.cat/casino/menu/15213-alfabet-calderer