Marc Bouchkov i Ludovic Morlot
Repertori
Johannes Brahms: Schicksalslied (El cant del destí), op. 54 (1871) 18′
Sofia Gubaidulina: The Lyre of Orpheus per a violí, cordes i percussió (2006) 25′ Estrena nacional
Hector Berlioz: Tristia, op. 18: La mort dOphélie (1848) 8′
Lili Boulanger: Psalm 130 Du fond de labîme (1917) 25
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Marc Bouchkov, violí
Marta Infante, mezzosoprano
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i Orfeó Català
Ludovic Morlot, direcció
Programa
Després dun llarg procés creatiu, al seu Schicksalslied (Cançó del destí) Johannes Brahms construeix una peça simfonicocoral de caràcter profund i solemne des dels seus primers compassos a partir del poema homònim inclòs a lHiperió de Friedrich Hölderlin, que planteja un contrast entre allò que és diví i el que és humà, conscient de la seva mortalitat. Ho fa dotant lorquestra duna àmplia gamma de colors, contrastos rítmics i frases llargues que es dilueixen en un final conciliador. Encara que lluny de les seves dimensions, es tracta duna obra on sha percebut un esperit proper al del seu Ein deutsches Requiem (Un rèquiem alemany).
Lespiritualitat en la música actual té en el nom de Sofia Gubaidulina una de les referències més importants. La lira dOrfeu, primera part del tríptic Nadeyka, constitueix una obra rellevant al seu catàleg; la peça va ser escrita per a Gidon Kremer i està dedicada a la memòria de la seva filla.
A La Mort dOphélie (La mort dOfèlia), una de les tres peces per a cor i orquestra que componen el cicle Tristia, Hector Berlioz posa música a la tràgica mort dOfèlia al quart acte de Hamlet mitjançant un poema sonor de gran delicadesa, a lorigen escrit per a veu i piano, i orquestrat després amb destresa pel mateix compositor francès.
Fins a la seva prematura mort, Lili Boulanger sempre va tenir una relació propera amb ella. Du fond de labîme (Des del fons de labisme), escrita amb només 24 anys en memòria del seu pare sobre el Salm 130, és una obra mestra rotunda que ens ofereix indicis del que ens podria haver ofert la seva producció musical, si no hagués mort lany següent.