Presentació de Pecata beata, de Carola Ortiz
Carola Ortiz (veu i clarinet), Bartolomeo Barenghi (guitarra) i Robilliard (violoncel)
Arrel
Pecata beata (Segell Microscopi, 2021) és el tercer àlbum com a compositora i productora de la cantant i clarinetista Carola Ortiz. En aquest nou treball, lartista egarenca ha musicat poemes descriptores catalanes com Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Víctor Català i Anna Gual, entre daltres, per celebrar, a través dels seus versos, lunivers femení de la seva terra.
Es tracta dun disc que abraça temes com la sensualitat i la força datracció de la dona i la mitologia femenina mediterrània, de bruixes i sirenes. Al mateix temps, a través de la metàfora de lart, lobra vol servir de guariment del passat obscur viscut per les seves ancestres, i afronta temes com ara lexili, la por a labús, la solitud i la desesperació; herències rebudes per la dona davui.
Carola Ortiz ha compost una obra que la consolida i la redefineix com una personalitat arrelada a la seva tradició musical i a la seva terra natal. Es tracta del seu primer disc cantat íntegrament en català (la seva llengua materna), on lartista retorna al seu bressol cultural després dhaver cercat camins dexpressió artística en la música daltres cultures i dhaver cantat en més de deu llengües diferents, en una carrera, fins ara, marcada pels viatges i les fusions musicals. Pecata beata és un disc de melodia mediterrània, dinstrumentació cambrística, de percussions i ritmes folklòrics i dharmonies provinents del jazz.
Al disc hi destaquen peces com ara «Corro per la nit», a partir duna poesia dAnna Gual en la qual la poeta descriu una persecució nocturna i la por derivada de la situació, que Carola Ortiz ha reflectit a través de la força de la sonoritat de la música dels Balcans. Ladaptació de la tràgica història entre mare i filla és present a la melodia tradicional «El testament dAmèlia», aquí a ritme de buleria i amb harmonia jazzística. «Avui les fades i les bruixes sestimen», de Maria Mercè Marçal, sinterpreta en clau de buleria contemporània amb quartet de corda, arranjada pel compositor nord-americà John King, i amb les percussions dancolles i panderetes dAleix Tobias. El «Cant de juliol», de Víctor Català, té un aire dhumor i de cabaret. «Sirena», de Mercè Rodoreda, amb aire dhavanera-tango, és lúnica cançó que compta amb la presència de tots els músics que han col·laborat en el disc. «Carmeta» és una coda instrumental que porta el nom de jove de làvia barcelonina de la Carola. «Ala, bat! Sí, adeu» és un recull de versos de la poeta Rosa Pou, amiga de la compositora, que ha musicat en forma de fado.
