Cicle dedicat a una història del paisatge a la fotografia, a càrrec de Marta Dahó, comissària sexposicions, docent i doctorna en Història de lArt per la Universitat de Barcelona.
Al llarg de quatre sessions abordarem les inflexions que es produeixen a partir dels anys 1960 en la idea de paisatge i la representació del territori a les pràctiques fotogràfiques dins làmbit artístic. Revisarem els plantejaments dalguns autors fonamentals, com també la influència dexposicions i esdeveniments que han marcat les maneres dinterpretar els llocs a través de les imatges.
Sessio 1: dimarts 6 de setembre
Què és el paisatge? Una qüestió gens evident que precisament als anys 1960 i 1970 comença a ser revisada per copsar-ne la seva complexitat històrica i semàntica. A banda de situar alguns paràmetres útils per orientar-nos respecte als significats que abraça la noció de paisatge, en aquesta primera sessió farem un breu recorregut a vol docell per la història de la fotografia que ens ajudarà a situar-nos en el context de canvi i transformació que es produeix a les dècades dels 60 i 70. Apropar-nos al treball dartistes i fotògrafs com Walker Evans, Ed Ruscha, Robert Smithson, Stephen Shore, Lewis Baltz o Bernd i Hilla Becher, entre daltres ens permetrà reflexionar entorn a la complexa interrelació entre la transformació dels territoris i les maneres de veurels, experimentar-los o pensar-hi visualment tot qüestionant certes consideracions associades a la representació fotogràfica i al paisatge com a gènere artístic.
Sessió 2: dimarts 13 de setembre
A través de dos esdeveniments, una exposició i una missió fotogràfica governamental com van ser New Topographics. Photographs of a Man-altered Landscape (1975) i la Datar, organitzada a França als anys 80, analitzarem com noves pràctiques fotogràfiques que aborden la qüestió del paisatge i el territori trastocaran de forma radical alguns paràmetres associats a la representació paisatgística alhora que també suposaran un impuls fonamental en el procés dinstitucionalització de la fotografia (la creació de col·leccions, festivals o centres dexposició). Paral·lelament també revisarem les contribucions dautors clau a través de projectes específics de Xavier Miserachs, Humberto Rivas, Guido Guidi, Manolo Laguillo, Perejaume, Fina Miralles o Joan Rabascall.
Sessió 3: dimarts dia 20 de setembre
En aquesta sessió abordarem algunes de les principals línies de treball que es configuren a partir dels anys 1990 entorn a una reflexió crítica respecte la noció de paisatge. Tant si han partit daspectes vinculats a la creixent globalització, com si han abordat qüestions específiques en relació a un indret determinat, analitzarem alguns projectes dautors que han indagat sobre els punts cecs del paisatge com, per exemple: Allan Sekula, Sophie Ristelhueber, Valérie Jouve, Yto Barrada, Ahlam Shibli, Xavier Ribas, Bleda y Rosa o Jorge Yeregui.
Sessió 4: dimarts 27 de setembre
Dedicarem la darrera sessió a revisar com des de les pràctiques fotogràfiques de làmbit artístic alguns autors shan apropat a problemàtiques associades a la gestió del territori dels darrers vint anys com podrien ser els rastres lextractivisme mineral i les noves formes de capitalisme digital o les necropolitiques que imposen interessos corporatius cada cop més autoritaris en els espais urbans. Ho farem a través de les reflexions visuals que han obert autors de reconeixement internacional però també molts altres que desenvolupen un treball local important en les comunitats on viuen. Tot recollint les qüestions obertes al llarg del curs reflexionarem sobre les interrelacions entre imatges i paisatges; en especial, com les materialitats, circulació i presència en forma de núvol condensades en el que seguim anomenant fotografies, ha contribuït i segueix contribuint a una substancial modificació del territori.
