Festival Mirades 2023

Tres històries de tres dones joves del meu entorn més pròxim que han sofert algun tipus de violència masclista per part de parelles o amics. El relat de les seves experiències és el resultat de reflexions i textos sorgits durant llargues converses, ordenant cronològicament els fets i les sensacions que van viure en aquells moments.

Recorrem espais que tenen alguna importància en les seves vides per crear nous records. Parlem de la culpa, la vergonya i la responsabilitat. Però també de com estem i del que ens succeeix cada dia. L’amistat com a evasió, però també com a espai per poder afrontar-ho.

Claudia Herrán. Madrid, 1996. Estudia Disseny Gràfic a la Universitat Complutense de Madrid (2014-2018). Mentre acaba el grau, amplia la seva formació en fotografia a l’escola EFTI de la capital. El 2019 s’autoedita el seu primer fotollibre "He sentido arrepentimiento por haber querido tanto". Paral·lelament, comença a treballar com a freelance de la fotografia i el vídeo per a professionals de la dansa i artistes musicals.

El 2021 es trasllada definitivament a Barcelona, viatjant ocasionalment a Madrid per poder treballar a totes dues ciutats. Finalitza el curs de Fotografia Documental d’Autor a El Observatorio de Barcelona (2022) amb el projecte "Kenya, Alma," encara en desenvolupament.