Després de publicar ‘A trenc d’alba’, disc dedicat a la llum i als inicis de les coses, el trio Marala presenta un nou treball que es vol acostar a la mort per entendre millor els finals.

Com la música tradicional o la veu de les dones, la mort és un altre univers enorme i silenciat. Per això Marala l’ha volgut integrar i recuperar com una idea a l’abast del pensament i de la vida. Per fer-ho, ha analitzat de quines maneres s’ha tractat la temàtica en la música tradicional, des dels balls de vetllatori del País Valencià fins a les cançons de mort illenques. Amb temes de nova creació inspirats en la música d’arrel, de to profund i sonoritat menys pulcra, Marala canta a la mort com ho fan les padrines, deixant un mínim espai a l’electrònica i jugant amb sons orgànics.

INTÈRPRETS

Selma Bruna

Clara Fiol

Sandra Montfort

FOTOGRAFIA

Joan Mateu Parra