Durant la tardor de 1962, una tempesta torrencial va descarregar amb molta força sobre la ciutat de Girona. En poques hores, la intensitat del xàfec va negar els carrers estrets del Barri Vell i l'aigua es colava sense aturar dins les plantes baixes de les cases gironines. Un dels edificis més malmesos per l'aiguat va ser, malauradament, el magatzem on l'Ajuntament de Girona guardava els capgrossos de la ciutat, protagonistes de les cercaviles populars de festa major. El magatzem doncs, va quedar totalment inundat i, per desgràcia, tots els capgrossos, desfets i engolits per l'aigua, es van perdre riuada avall. Tots excepte un, en Fraret, l'Esquivamosques de la comparsa, que, tot i la força del cabal, va aconseguir aferrar-se al cul de la lleona i salvar-se del temporal.

Sol i desemparat, sense refugi ni companys, en Fraret va rebre l'ajuda del llibreter Joaquim Pla Dalmau, que el va acollir a casa. I no solament el va socórrer generosament, sinó que, aprofitant els seus dots com a il·lustrador, Pla Dalmau va voler reparar la pèrdua dels capgrossos dissenyant una nova comparsa per acompanyar altre cop en Fraret. Evidentment, crear de nou un seguici renovat no era una tasca fàcil, però després de diversos intents fallits, Pla Dalmau finalment va trobar la inspiració necessària en el vol d'una mosca emprenyadora, que en Fraret intentava caçar sense èxit. Així, guiat pels suggeriments de l'insecte, l'intel·lectual gironí va aconseguir idear les quatre parelles de capgrossos que encara avui salten i ballen en les festes de la ciutat. Aquestes són la parella de la Beneta i el Ciutadà, la Pericota i el Bellester, la Marieta de les Cols i el Merdisser, i la parella de l'Argentera i el Mercader. I, tot i la feinada, Pla Dalmau va ser capaç, fins i tot, d'esbossar un nou Esquivamosques, per quan en Fraret decideixi retirar-se de les seves funcions.

Ideació, creació i producció: La Farel·la Gironina. .

Programació externa