One night at the golden bar és una declaració d’amor queer musicada; dirigida a un Altre que es converteix en tot el públic. El paradís utilitzat és el bar i com a iconografia la figura de l’àngel, el so de l’arpa i la força del destí.

"He anomenat One night at the golden bar a l'experiència de vulnerabilitzar-me per trobar la bellesa que apareix a la declaració d'amor cursi, afectada, desfasada i queer. Escrivint des de l'èxtasi i des del romàntic, va aparèixer l'orador i la investigació de la veu cantada i musicada; en definitiva volia trobar un cant que posi en evidència la fragilitat dels afectes des de la mirada marica. Vull invocar des d'algun tipus de cel inventat a la figura de l'àngel, preguntar-me sobre quines són les identitats que estan a aquest lloc vulnerable i monstruós al mateix temps i com protegirem aquests cossos quan s'exposin a la seva fragilitat" (Alberto Cortés).

L’artista malagueny Alberto Cortés completa el díptic sobre l’amor romàntic que va començar amb El ardor. A One Night at the Golden Bar, Cortés ens apropa a una capa més tendra dels afectes que ens travessen. Cortés, acompanyat a escena pel músic César Barco, ens embarca en un diàleg no jeràrquic on veu, música i cos s’expliquen en el mateix pla i cadascuna a la seva manera. Assajat o no, aquest diàleg es reinventa cada vegada com si fos la primera.

En la peça hi ha un qüestionament polític sobre els discursos normatius de la carn i de l’expressió de les emocions. És un joc de seducció plantejat des de l’afectació més exagerada, un intent de replantejar la nostra relació amb allò romàntic duent-ho a la superfície – a flor de pell.

Alberto Cortés és director i dramaturg. Prèviament també es va llicenciar en Història de l'Art. El 2008 va crear la companyia Bajotierra. El 2012 va treballar amb la companyia de dansa teatre belga Peeping Tom, de gran influència per a ell.

Concepte, dramatúrgia, textos i interpretació: Alberto Cortés. Música i espai sonor: César Barco Manrique. Il·luminació: Benito Jiménez. Vestuari: Gloria Trenado. Assistència en moviment: María Cabeza de Vaca. Assistència en espai escènic: Víctor Colmenero. Fotografia i vídeo: Clementina Gades. Gràfica: Pvlcrx. Amb la col·laboració de: Teatre Calderón de Valladolid, Junta de Andalucía (Residencias Àgora), Centre Conde Duque i Graners de Creació. Agraïments: La Poderosa, Labo XL, Rebeca, Iver, Claudia, Mariquiña, Esther i Peru.