Safo

Cançons originals: Christina Rosenvinge

Text: María Folguera

Direcció: Marta Pazos

Direcció musical: Christina Rosenvinge

Coreografia: María Cabeza de Vaca

Intèrprets

Christina Rosenvinge

María Pizarro

Lucía Bocanegra

Natalia Huarte

Irene Novoa

Xerach Peñate

Lucía Rey

Juliane Heinemann

Escenografia: Marta Pazos

Vestuari i caracterització: Pier Paolo Álvaro

Il·luminació: Nuno Meira

So: Dany Richter

Direcció de producció: Maite Pijuan

Producció executiva: Marina Vilardell

Ajudantia de producció: Mercè Grané

Direcció tècnica: Moi Cuenca

Coordinació tècnica: David Ruiz

Ajudantia de direcció: Marcel Solé

Ajudantia d’escenografia: Pablo Chávez

Construcció d’escenografia: Scnik Movil

Comunicació i disseny gràfic: The office comunicación

Màrqueting: Focus

Reportatge fotogràfic: David Ruano

En un jardí de Lesbos, illa entre Orient i Occident, la poeta Safo ha convocat les muses protectores de l'art per saber què serà del seu nom. Les deesses detenen el seu joc per iniciar Safo en un viatge a través del temps: d'Ovidi al segle XXI, dels versos perduts a una subhasta a Christie's. Però també ens acostarem a la Safo humana, a l'artista que tocava en casaments i va cantar al desig per dones diverses. Safo va inventar la nostra manera d'entendre l'amor. Aquesta nit, de la mà de les Muses, intentarem entendre-la a ella.

Safo és un poema escènic, musical i visual que explora la figura de la gran poeta de Lesbos. Enigmàtica i misteriosa, és una autora venerada i respectada fins avui, que va compondre més de deu mil versos, dels quals no obstant ens han arribat escassos poemes complets i versos solts. En contrast amb la clamorosa absència de la seva obra, la seva figura llegendària no ha fet res més que créixer amb el temps.

La nostra proposta escènica recorre l'univers sàfic a través d'allò imaginat, projectat, especulat pels estudiosos i artistes al llarg dels segles, i reconstrueix a partir del que va quedar –els enigmàtics versos incomplets, la influència en autors posteriors com Ovidio, Catulo, Nosis o Erina–, el que va poder ser i el que significa Safo en un cànon majoritàriament masculí que durant segles ha intentant reinterpretar la seva figura segons els valors i els prejudicis de cada època.

Un joc metateatral, un diàleg entre present i passat per celebrar Safo.