Wonder Wheel, l´últim llargmetratge de l´imcombustible Wo-ody Allen, s´emparenta directament amb Blue Jasmine, un dels pocs títols mínimament convincents de la darrera etapa de l´autor novaiorquès.
La protagonista torna a ser una antiheroïna tràgica, inspirada en les grans dames turmentades del teatre nord-americà modern, i no és cap casualitat que hagi tingut un passat com a actriu i que s´evoqui en diferents moments la figura del dramaturg Eugene O´Neill. Ginny és una dona insatisfeta i neuròtica que sobreviu com a cambrera en el Coney Island dels anys cinquanta. Quan coneix un jove aspirant a escriptor, Mickey, la il·lusió torna a irrompre a la seva anodina existència.
Wonder Wheel aplega ingredients de melodrama i de thriller, i el seu escenari és un paisatge tan nostàlgic com decadent. Però una mirada subtilment irònica (la presència del fill piròman, entre d´altres) banya tot el conjunt i evita que el seu potencial ombrívol cristal·litzi finalment en una tragèdia desoladora. La prodigiosa caracterització de Kate Winslet (una actriu de cinc estrelles que sempre ens enlluerna) i la superba il·luminació de Vittorio Storaro (un dels mags de la llum més cabdals del cinema modern) són les cartes guanyadores d´una cinta que cerca deliberadament un efecte teatral (i artificiós) amb una fotografia tan preciosista com antinaturalista.
Wonder Wheel s´imposa com un exercici tan juganer com superficial, en què l´elegància formal excel·leix per sobre dels diàlegs. L´enèsima demostració que el creador d´Annie Hall segueix sent un dels realitzadors més sobrevalorats del panorama actual.
