Seven (David Fincher,1995) s'erigeix en un dels títols més influents de les últimes dècades. Una pel·lícula seminal (i excelsa) que ha marcat profundament el thriller modern. I ara ens arriba l'enèsim llargmetratge que beu directament en les seves fons: un producte menor com Pequeños detalles difícilment existiria sense el seu il·lustre precedent.

El seu protagonista, Joe Deacon, és un antic detectiu i ajudant de xèrif que es trasllada fins a una comunitat dels afores de Los Angeles per poder recolzar un jove inspector, Jim Baxter, en la complexa investigació d'una cadena sinistra de crims. El principal sospitós, Albert Sparma, té una conducta més que desconcertant. Totes les proves semblen acusar-lo. Però és realment l'home que busquen? Pequeños detalles està ambientada a la dècada dels noranta, i s'aferma en una fórmula argumental i dramàtica que hem vist repetida en nombroses ocasions en els últims vint anys. Dos professionals, amb personalitats antagòniques, cerquen un assassí en sèrie i hauran de superar els desafiaments més enrevessats. La investigació busseja en els traumes del passat que arrossega irremeiablement el personatge principal (Joe), i la radiografia psicològica que configura d'aquest opac policia condueix inevitablement a una exploració de l'ambivalència moral dels agents de la llei. El problema essencial del film és que els seus ingredients (gens originals) estan plasmats amb una posada en escena d'una correcció asèptica que no ens enganxa. I així, la tensió narrativa es va diluint progressivament, a l'inrevés del que ha de suggerir una obra de les seves característiques, fins a culminar amb un final totalment decebedor. John Lee Hancock (guionista d'Un mundo perfecto i Medianoche en el jardín del bien y del mal) ha tornat a demostrar que darrera la càmera només és un cineasta discret.