Quan una saga de terror arriba a un nombre de seqüeles respectable i es fa notar el desgast comercial, hi ha dos camins a seguir: un és el del remake del primer títol, que no sempre és garantia de continuïtat però si surt bé permet reiniciar la franquícia, o bé el reboot, que és la via més efectiva per atraure una nova generació d’espectadors sense perdre els de l’original, però al mateix temps hi ha el risc que tot plegat soni a simple reformulació.

Spiral: Saw és tot això a la vegada. És un remake no confessat de la primera entrega, perquè em el fons reprodueix el motllo amb un to més proper al noir que al terror truculent; també és un reboot, perquè agafa uns plantejaments ja coneguts per obrir una nova línia narrativa que justifiqui l’expansió de la seva narrativa; i és una seqüela de la saga, perquè per més que vulgui ser una Saw diferent, Saw es queda. Paga la pena? No gaire, però s’agraeix l’esforç, hi ha alguna sorpresa prou agraïda i, per poc brillant que sigui, aconsegueix entretenir-te. El més curiós és que, tot i l’esforç dels seus responsables per adaptar Saw a una nova era, la història i el seu enfocament semblen d’un altre temps, i no precisament en positiu.

Dirigida per Darren Lynn Bousman, un vell conegut de la saga, Spiral: Saw se centra en l’agent Ezekiel Banks, que es posa al capdavant de la investigació d’una sèrie de crims molt macabres. No triga a adonar-se que tenen un patró i que estan relacionats amb els assassinats del psicòpata conegut com a Jigsaw. Amb l’ajuda d’un veterà companya de feina que va viure aquelles atrocitats a la seva pell, Banks inicia un descens als inferns en què acaba convertit en la joguina preferida del psicòpata. Un joc en què s’aboca a posar en qüestió els seus principis professionals i morals.

La pel·lícula comença de forma molt curiosa, perquè s’hi veu una clara voluntat d’allunyar-se del registre de les anteriors entregues, però de mica en mica es va rendint a la necessitat de no espantar els fans més del necessari. El més interessant acaba essent el seu notable repartiment, amb Chris Rock (ja va demostrar que era capaç de fer un canvi de registre molt convincent a la 4a temporada de Fargo), l’incombustible Samuel L. Jackson, i la solvent Marisol Nichols (24 i Riverdale).