Kelly Reichardt apareix com un dels noms essencials del cinema independent nord-americà rodat en les últimes tres dècades. L’autora d’una de les òperes primes més memorables dels noranta (River of Grass) ens regala ara una nova mostra d’una creativitat extremadament distingida. La realitzadora estatunitenca torna a mirar cap el passat amb First Cow. El seu escenari és l’estat d’Oregon, a les primeres dècades del segle XIX, quan els Estats Units, un país molt jove, s’està convertint en una Terra Promesa i atrau persones d’arreu. Una d’aquestes, un immigrant xinès, coneix un cuiner, que acompanya una expedició de caçadors de pells, i ambdós compartiran les mateixes il·lusions i el mateixos somnis.L’autora de Florida torna al western, un gènere que ja conreà prèviament a Meek’s Cutoff. Però la seva mirada és novament singular i insòlita. A First Cow no hi trobem cap dels ingredients que identifiquen el cinema de l’Oest més emblemàtic: ni un to èpic, ni genets, ni duels electritzants entre pistolers. No hi ha vaquers…però sí una vaca, que juga un rol dramàtic fonamental en el relat. Una amistat masculina (també present en un dels títols cabdals de la cineasta, Old Joy) ocupa un lloc preferencial, però, a diferència del que succeïa al Hollywood clàssic (pensem en el cinema de mestres com Ford i Hawks), en aquest cas la sensibilitat més acurada defineix a uns personatges desproveïts de qualsevol conducta violenta. Uns antiherois que oposen els valors eterns de la fraternitat i de la generositat a la realitat que els envolta, tan inhòspita com depredadora. Reichardt ha construït una balada elegíaca travessada per una calidesa i una malenconia que imposen sense estridències un lirisme tan despullat i serè com genuí. Una evocació summament depurada que destil·la una emoció cristal·lina.