La divisió animada de DreamWorks, una productora creada els anys noranta, va néixer amb la voluntat de competir amb els grans referents del gènere, però segueix estant, creativament, molt lluny de la mítica Disney o de la prestigiosa Pixar, que depèn d’ella. I aquest panorama no canviarà precisament amb el seu darrer llargmetratge de dibuixos animats, Spirit: Indomable. Un film que evoca inevitablement el notable Spirit, el corcel indomable (2002), amb una recordada banda sonora (una composició de Hans Zimmer i cançons de Bryan Adams) i , sobretot Spirit: Cabalgando en libertad (2017), una sèrie televisiva de Netflix. L’opera prima d’Elaine Bogan (va treballar en la producció de la franquícia Cómo entrenar a tu dragón) relata l’aventura protagonitzada per Fortu, una noia que va perdre a la seva mare i que es trasllada fins l’Oest americà per retrobar-se amb el seu pare. La nostra jove heroïna, procedent de la Costa Est, descobrirà un nou (i apassionant) món i es convertirà en una acèrrima defensora dels cavalls. El film desprèn un aroma de western ecològic i confirma una de les tendències del Hollywood actual (l’empoderament femení). Però aquestes notes atractives (amb un contingut reivindicatiu més que oportú) resten desfigurades finalment per un tractament formal i dramàtic, tan estàndard com insuls, que no té res a veure amb la brillantor visual i musical desplegada per altres cintes animades nord-americanes filmades els últims temps. El debut com a realitzadora d’Elaine Bogan no ha respost a les expectatives generades pel seu suggeridor currículum i es revela com un entreteniment discret i decebedor, adreçat essencialment al públic infantil. És, sense cap mena de dubte, l’enèsim intent frustrat de DreamWorks per posar-se al mateix nivell de les seves poderoses competidores. Absolutament prescindible.
