Un dels artesans més solvents i respectats del Hollywood actual va néixer a… Sant Iscle de Vallalta (Maresme). Jaume Collet-Serra se’n va anar als Estats Units a estudiar cinema amb només divuit anys, i s’ha guanyat un espai en un mercat ultracompetitiu amb tot un seguit de llargmetratges (La casa de cera, Infierno azul, Venganza…), fonamentats en l’entreteniment més desacomplexat, que certifiquen un realitzador amb ofici. El director català segueix conreant el cinema popular més digne amb la seva nova proposta, Jungle Cruise, inspirada en una atracció de Disneyland. La seva heroïna, la intrèpida Lily Houghton, és una investigadora britànica que no s’acoquina davant de qualsevol desafiament. El seu darrer repte la porta fins a la selva amazònica, on haurà de col·laborar amb el patró d’un vaixell, Frank Wolff, amb uns mètodes certament peculiars.
El film s’emmiralla nítidament en clàssics com La reina d’Àfrica (Huston, 1951) i A la recerca de l’arca perduda (Spielberg, 1981) –la protagonista és una versió femenina indissimulada de l’Indiana Jones–, i en la franquícia de Piratas del Caribe. El film reivindica l’esperit més juganer i entremaliat del cinema d’aventures, i evoca els patrons més tradicionals del gènere. L’autor de Sense identitat ens arrossega literalment amb un arrencament fulgurant, un primer tram vertiginós i conduït amb un vigor narratiu encomiable. La resta no està a la mateixa altura (el relat s’allarga massa amb un metratge de més de dues hores) i es repenja excessivament ens uns efectes visuals digitals que desvirtuen parcialment la seva voluntat nostàlgica. No obstant això, Jungle Crusie ens assegura una funció més que competent amb una hàbil fusió de comèdia i espectacularitat. I, a més a més, Emily Blunt (una actriu versàtil i magnífica que hem vist recentment a Un lugar tranquilo 2) broda el seu paper.
