El mar Mediterrani s’ha convertit en l’última dècada en una vertadera fossa comuna, el cementiri de milers de refugiats que aspiraven a tenir una nova oportunitat a Europa. La imatge esfereïdora del cadàver d’un d’ells, el petit Aylan Kurdi, en una platja va sacsejar profundament el 2015 un socorrista badaloní, Òscar Camps, que va decidir passar a l’acció i es va traslladar a Lesbos, acompanyat del seu inseparable Gerard, per tal de poder ajudar tots aquells que maldaven per arribar a aquesta illa grega. Aquesta fou la gènesi de l’ONG Open Arms, que segueix lluitant obstinadament contra una de les grans tragèdies col·lectives del segle XXI.

Mediterráneo reconstrueix els inicis d’un projecte humanitari que semblava inicialment impossible. Un film que constitueix la proposta més ambiciosa de Marcel Barrena, un director que sempre ha apostat per un vessant declaradament solidari i esperançat que se sustenta en personatges reals: va rodar Món petit i 100 metros, sengles retrats de dues persones amb diversitat funcional. El cineasta barceloní fa un salt de qualitat amb el seu tercer llargmetratge, el més ambiciós i complex. Mediterráneo pertany indubtablement a la categoria de les pel·lícules reivindicatives, però la seva dimensió social no es repenja ni en una grandiloqüència retòrica ni en un bonisme sentimental.

El seu principal encert rau en el dibuix intensament humà, molt allunyat d’una visió tova i hagiogràfica, d’Òscar Camps; un activista turmentat i amb dubtes, als antípodes d’una figura heroica i monolítica.

Barrena ens commou amb una odissea humanista, extraordinàriament viva i convenientment densa (tots els personatges estan perfilats amb tacte i són molt més que portaveus d’unes idees). Un superb Eduard Fernández aporta tensió i profunditat, i encapçala un repartiment impecable.