Chloé Zhao, directora xinesa instal·lada als Estats Units, ha assolit un lloc preferent en el panorama cinèfil amb dues obres majúscules en l’últim lustre, The Rider i l’oscaritzada Nomadland. Però en el seu cim creatiu ha fet un sorprenent i desconcertant salt enrere amb Eternals, una superproducció de la franquícia Marvel (l’enèsima fantasia èpica), que controla aclapadorament el Hollywood del segle XXI.

Un film conduït per deu superherois, creats per Jack Kirby (figura indiscutible del còmic modern), que pertanyen a una raça que fa set mil anys que conviu amb els humans amb la missió d’exterminar uns monstres salvatges, els desviants. Quan aquests tornen –i esdevenen una amenaça seriosa per al nostre planeta–, els Eternals es veuen obligats a reunir-se. La realitzadora també ha participat en el guió i la seva mà es nota en la descripció exhaustiva de la psicologia (i els traumes) dels seus protagonistes, que inclou, per primera vegada en el segell Marvel, un superheroi homosexual (Phastos té marit i un fill).

El resultat final és un híbrid indigest i fatalment descompensat. Malgrat el seu generós metratge (dues hores i mitja), no hi ha espai suficient perquè es puguin desenvolupar dramàticament amb la fluïdesa i la precisió convenients els seus nombrosos personatges: s’hauria necessitat el format d’una sèrie televisiva per tal d’haver aconseguit aquest objectiu. I les seqüències d’acció són unes muntanyes russes que insisteixen amb molt poca imaginació en els llocs comuns repetits en els darrers anys en altres productes Marvel. Una Zhao en fora de joc ens ha decebut totalment amb una epopeia desequilibrada i fallida. Què fa una autora tan gran com tu en una bagatel·la com aquesta?