La primera «Cazafantasmas» és del 1984 i, gràcies a l’enginy del seu guió i el carisma dels seus intèrprets, s’ha convertit en un d’aquells clàssics moderns que mai passen de moda. La seva segona part, rodada cinc anys després, no tenia la mateixa qualitat, però aguantava el tipus, sobretot, per un dolent antològic. La primera de la saga a fracassar va ser la tercera, un reboot en clau femenina que mereixia molta més fortuna perquè en molts aspectes era, en el fons, fins i tot superior a la pel·lícula original.

La punxada d’aquesta última és la que porta Jason Reitman, fill del director de la «Cazafantasmas» de 1984, a plantejar una nova seqüela directa de la segona que serveixi, a més, de refundació de la història per a una nova generació d’espectadors. El resultat és «Cazafantasmas: Más allà», que malgrat el canvi d’escenari (Nova York per l’Amèrica rural) i de protagonistes principals (en aquest cas, els nets d’Egon, el personatge que interpretava l’enyorat Harold Ramis), apel·la a l’essència de la saga i fa un exercici de nostàlgia tan divertit com emotiu. D’això va aquesta nova entrega, de retrobar-se amb temes i icones que semblen immunes al pas del temps i, a la vegada, reflexionar sobre els llegats i les seves conseqüències.

«Cazafantasmas: Más allà» mostra els protagonistes, fills d’una mare soltera, fugint de les ferides del passat i instal·lant-se a la granja familiar, que pertanyia al seu avi. El que no sabien d’aquest home és que va ser un dels Caçafantasmes i que guarda tot el seu material al graner. No ho va fer per casualitat: sabia que, algun dia, tots aquests estris servirien per fer front a una amenaça espectral sense precedents que pot provocar la fi del món tal i com el coneixem. Així, amb l’ajuda d’un professor de secundària que sempre va ser fan dels caçafantasmes, els protagonistes es veuen abocats a una aventura molt connectada amb els esdeveniments que van sacsejar la Nova York de 1984. I si necessites reforços, a qui millor per trucar que alguns dels membres dels caçafantasmes originals.

Al llarg de més de dues hores que passen com un sospir, Reitman converteix el film en un espectacle amb uns efectes visuals molt ben integrats a la història i que treu molta punta a un esplèndid repartiment que inclou Finn Wolfhard, Carrie Coon (ja tocaria que la protagonista de «The Leftovers» tingués més papers principals), Mckenna Grace, Paul Rudd, Celeste O’Connor, Logan Kim, Annie Potts, Bill Murray, Dan Aykroyd, Sigourney Weaver, Ernie Hudson i Oliver Cooper.