L’incombustible Ridley Scott, que estrenà recentment El último duelo, ha tornat a les nostres pantalles amb La casa Gucci. Una pel·lícula bessona de Todo el tiempo del mundo, que rodà fa quatre anys. Ambdós films són thrillers sobre dos clans verídics. El director anglès es centrà primerar sobre els Getty i ara aborda una altra nissaga tan poderosa com popular, els Gucci. El film s’inspira en el llibre publicat el 2001 per Sara Gay Forden, i retrata la inquietant i controvertida relació sentimental entre Maurizio, nét del fundador de l’imperi de la moda, i Patrizia Reggiani, una dona ambiciosa i sense escrúpols, que acabarà perpetrant l’assassinat contra el seu exmarit, comès el 27 de març del 1995. El creador d’Alien fusiona melodrama i supens en una narració certament atractiva que manté la tensió dramàtica i el vigor formal al llarg del seu generós metratge (dues hores i mitja). El guió esdevé certament el seu punt feble, amb un traç poc consistent dels seus personatges (i dels seus canvis). Un forat significatiu que compensa parcialment l’energia visual del veterà realitzador i, sobretot, el seu impecable i cridaner repartiment, un dels més espectaculars probablement dels últims anys. Lady Gaga es menja la càmera amb un magnetisme imposant i confirma la brillantor exhibida fa quatre anys a Ha nacido una estrella. I al seu costat hi trobem un dels grans actors del moment (Adam Driver) i una selecció fastuosa de secundaris: Salma Hayek, Al Pacino, Jared Leto… La casa Gucci està lluny de ser perfecta, però ens proporciona uns ingredients suficientment llaminers. D’altra banda, la polèmica està servida: els hereus de la llegendària marca no només han criticat públicament la cinta, sinó que també estan disposats a arribar als tribunals. Quin serà el nou repte de l’immarcescible Ridley Scott?