Camera Café va ser tot un èxit televisiu durant la primera dècada dels 2000. Era un format molt nou a casa nostra, adaptació d’una sèrie que ja havia tingut molt bona acollida a d’altres països, que ràpidament va guanyar-se la fidelitat del públic català i espanyol. Com amb tot producte de llarg recorregut, el resultat era desigual i no tots els gags tenien la mateixa gràcia, però s’ha de reconèixer que els seus responsables van saber mantenir-lo en emissió amb dignitat. A més va descobrir per a l’audiència un bon grapat d’intèrprets que s’han acabat convertint en habituals del cinema i la televisió espanyoles.

Ara arriba la seva versió cinematogràfica, que d’entrada introdueix unes quantes novetats respecte el format televisiu. La primera i més vistosa és que l’acció, malgrat preservar en alguns passatges el punt de vista de la càmera de la màquina de cafè, surt de la seva zona de confort i mostra els personatges a la seva vida quotidiana a l’oficina. Això és tan un al·licient (no deixa de tenir gràcia veure els personatges des d’una altra perspectiva) com una incògnita, perquè al capdavall potser el que dona sentit a la cosa és no mirar més enllà d’un espai concret i reduït. L’altra variació és que sembla que els seus autors han volgut aprofitar l’avinentesa per potenciar la seva condició de sàtira laboral, la qual no deixa de ser la demostració que el material encara té camí per córrer. Sigui com sigui, el film arriba amb l’aval d’estar dirigit pel també actor Ernesto Sevilla, un dels artífexs de la imprescindible La hora chanante.

Camera Café, la película comença quan Quesada, amb diferència el treballador més mandrós de tots i el rei dels cafès a peu de màquina, és ascendit contra tot pronòstic com a nou dirigent de l’empresa. En realitat és un regal enverinat, perquè la companyia es troba en les seves hores més baixes i el que busquen els del consell d’administració és posar un cap de turc que pagui els possibles plats trencats. Una de dos: o tanca la filial espanyola, que té tots els números, o la portuguesa. Malgrat que les seves idees per salvar la filial són esbojarrades, Quesada aconsegueix convèncer els seus companys i companyes que hi ha possibilitats per fer un miracle. Però el problema és que cada acció, cada pla, es torna un veritable despropòsit.

El repartiment del film recupera els vells coneguts i en fitxa alguns de nous, i està encapçalat per Arturo Valls, Carlos Chamarro, Ana Milán, Carolina Cerezuela, Joaquín Reyes, Marta Belenguer, Álex O’Dogherty, Esperanza Pedreño, Ingrid García Jonsson, Luis Varela, Esperanza Elipe, Manuel Galiana, Juana Cordero i Javier Botet.

Arturo Valls, un cafè molt ben aprofitat a la pantalla

Arturo Valls és el membre del repartiment original de Camera Café que més ha aprofitat el seu èxit, ja sigui com a actor o com a presentador de programes televisius. Després de veure’l en comèdies com El mejor verano de mi vida o Descarrilados (en aquesta ell era, de llarg, el millor de la pel·lícula) aviat ens el retrobarem a Dos años y un día, una sèrie d’Atresmedia on Valls compartirà cartell amb actors i actrius com Amaia Salmanca, Jordi Vilches i Javier Botet.