El 1993, Steven Spielberg portava al cinema la novel·la de Michael Crichton Jurassic Park, que es va convertir en un dels grans èxits dels 90. El seu impacte comercial ressona en una doble direcció: per una banda, recuperava l’herència dels films fantàstics sobre bèsties prehistòriques que havien dominat la sèrie B dels anys 50 i 60, i per l’altra disparava les potencialitats de la tècnica per fer creïble el retorn d’animals extingits que ràpidament es van instal·lar a l’imaginari col·lectiu.

Les dues seqüeles del film, cadascuna des de diferents pretensions (vistes avui, són tan juxtaposades com interessants), van saber mantenir el to, però la saga no va ressuscitar de debò fins que Colin Trevorrow va dirigir Jurassic World. No era cap meravella, però encertava en el seu homenatge a l’original i en l’inici d’una nova franquícia que va tenir en El reino caído, de J.A. Bayona, una notable continuació. Ara, Dominion prova la quadratura del cercle. És, en una mateixa pel·lícula, el tancament de la nova trilogia, però també el final de l’arc narratiu començat per Spielberg el 1993. I com ho fa? Doncs apostant per una mena de greatest hits de tres dècades de dinosaures i recuperant els tres protagonistes del primer film, els grans Sam Neill, Laura Dern i Jeff Goldblum.

Dirigida de nou per Trevorrow, que aquesta vegada s’emmiralla més en Spielberg que en la seva anterior contribució a la saga, Jurassic World: Dominion presenta un món en què els dinosaures ja no poden ser controlats en parcs temàtics i campen lliurament per tot arreu. Els humans no han tingut cap altre remei que adaptar-se a la convivència amb la bèstia, tornant a una era que semblava impossible de revifar. Els protagonistes no triguen a descobrir que s’hauran d’embarcar en una nova aventura per garantir la pervivència de l’espècie.

Al llarg de gairebé dues hores i mitja (és el film més llarg de la sèrie) Trevorrow construeix un homenatge al gènere que busca interpel·lar el fan que l’ha mantingut viu i a la vegada donar un final satisfactori a l’arc narratiu de sis pel·lícules. A vegades se’n surt, però en d’altres fa massa evident que la saga s’ha anat improvisant una mica sobre la marxa.

Al costat de Neill, Dern i Golblum destaquen vells coneguts i nous fitxatges com Chris Pratt, Bryce Dallas Howard, Isabella Sermon, DeWanda Wise, Mamoudou Athie, Omar Sy, Campbell Scott, BD Wong, Daniella Pineda, Scott Haze, Kristoffer Polaha, Dichen Lachman i Justice Smith. La banda sonora torna a ser del compositor més enfeinat del Hollywood actual, Michael Giacchino.

Chris Pratt s’erigeix en un actor carismàtic i prolífic

Chris Pratt és un dels actors més versàtils de la seva generació i també un exemple de com el carisma pot forjar-te una carrera molt productiva. A l’espera de l’estrena de la sèrie «La lista final» (que arriba a Amazon l’1 de juliol) i de «Thor: Love and Thunder», l’actor nordamericà té en agenda la tercera entrega de «Guardians de la galàxia» i dos projectes en què posarà la veu a personatges molt populars: les noves versions (animades) de «Super Mario Bros» i «Garfield».