Qui li havia de dir a Illumination Studios que Gru i els Minions, personatges que al principi semblava que quedarien com la rèplica simpàtica de les ocurrències dels grans estudis, s’acabarien convertint en una saga la mar de lucrativa i també en una icona indiscutible del seu gènere. De fet, els autèntics victoriosos són els Minions, que els veus encara que no tinguin pel·lícula als cinemes i que s’han erigit en un d’aquelles fenòmens que agraden a grans i petits per igual.

Ja fa set anys que la companyia va estrenar la (irregular) primera aventura en solitari d’aquests vassalls de color groc que es fan entendre sempre malgrat parlar el seu propi llenguatge. Era un film molt pensat per allargar l’èxit de la saga principal, però va funcionar tan bé que ha originat una tardana però efectiva seqüela. I no és cap casualitat que aquesta, que arriba just després del relatiu fracàs de Lightyear, tingui tant a veure amb la història de Gru, perquè ja han anunciat la quarta entrega sobre el personatge i els Minions estan fent la funció de catalitzador de les diferents històries que hi conflueixen. Sigui com sigui, segur que la pel·lícula repetirà l’èxit de les seves predecessores i torna a demostrar que Illumination, que potser hauria de ser més exhaustiva amb els seus guions, ha assolit un nivell de perfecció tècnica que no té res a envejar de cap dels seus competidors.

Minions: L’origen de Gru se situa als anys 70, mentre Gru creix en un barri residencial i somia en ser prou dolent com perquè el món el recordi per sempre més. Però no hi ajuda que en el fons porti una vida molt convencional, amb pantalons de campana i uns estudis per acabar. Quan apareix un nou grup de malvats, creu que ha arribat el seu moment i està disposat a qualsevol cosa perquè l’acceptin com a membre. Però la seva edat i la falta de referències el fan dubtar de les seves possibilitats. La solució? Els Minions, que l’ajudaran incondicionalment a executar les seves primeres missions i demostrar que no hi ha ningú més dolent que ell.

Més divertida i dinàmica que la seva predecessora Minions: L’origen de Gru funciona particularment bé quan es posa iconoclasta i parodia els clixés de l’època en què transcorre l’acció. A la versió original s’hi escolten les veus de Steve Carell, Pierre Coffin, Alan Arkin, Taraji P. Henson, Michelle Yeoh, Julie Andrews (la llegendària actriu hi interpreta la mare de Gru), Russell Brand, Lucy Lawless, Steve Coogan, Will Arnett i Danny Trejo. I atenció, perquè també hi ha ni més ni menys que els protagonistes de Soldado Universal, Dolph Lundgren i Jean-Claude Van Damme. A les nostres pantalles arriba doblada al català i al castellà.

La veu de Gru, un dels grans encerts de l’actor Steve Carell

Posar la veu a Gru ha estat un dels grans encerts d’aquest magnífic actor que alterna papers còmics amb d’altres de més dramàtics amb una admirable solvència. Steve Carell treballa ara a Imaginary Friends, dirigida per John Krasinski i amb Ryan Reynolds de coprotagonista; la minisèrie The patient, sobre un psicoterapeuta segrestat per un assassí en sèrie; i la quarta entrega de les aventures de Gru, que en principi s’hauria d’estrenar l’estiu de 2024.