Santiago Segura està de tornada amb la família més trapella i la tercera part de Padre no hay más que uno, continua de dues cintes que van ser les més vistes del cinema espanyol durant la pandèmia. Tot i això, el director i actor assegura que li «importen poc les xifres» i que el més rellevant per a ell és que la gent «s’ho passi bé».

«Òbviament, vull que la pel·lícula triomfi, si dic el contrari estaria mentint», assegura, rient, «però no em serveix de res que sigui un èxit de taquilla si després la gent surt decebuda, això m’acabaria amargant». En els tres últims anys, des de l’inici de la pandèmia per la covid-19, els films de Segura van ser els que més van recaptar entre els títols espanyols de la cartellera. Padre no hay más que uno va aconseguir 14.24 milions d’euros; Padre no hay más que uno 2: La llegada de la suegra, 12.93 milions d’euros; i amb A todo tren, destino Asturias (fora de la saga, però també per al públic familiar), 8.49 milions.

«Estimo el que faig i toco fusta per no decebre els espectadors que m’han acompanyat en les anteriors entregues», afegeix Segura. Per la seva part, Luna Fulgencio, una de les nenes del repartiment, la filla folklòrica, «resa» perquè «molta gent» vegi la pel·lícula i vagin «moltes vegades al cine» i poder «fer la quarta».

Padre no hay más que uno 3 transcorre durant el Nadal. Amarats d’esperit nadalenc, la casa familiar s’omple d’uns quants nous inquilins que arriben per quedar-se. Després del naixement de la petita Cris, i amb Ocho (Diego Arroba), el nòvio de Sara (Martina d’Antiochia), instal·lat a la sala principal, la família es disposa a celebrar les festes, però aleshores apareix l’avi, una notícia que tampoc deixa indiferent a la sogra, Milagros (Loles León).

La pel·lícula comença amb una trapelleria dels més petits, que en una baralla trenquen accidentalment una figureta del pessebre de col·lecció del pare i necessiten imperiosament reposar-la. Els nens pensen la manera d’aconseguir una rèplica exacta, encara que la missió és gairebé impossible perquè es tracta d’una peça única d’antiquari.

El somni de Segura sempre ha estat fer un film nadalenc que perduri en el temps i «sigui com una tradició» el fet de veure-la cada any.