El gènere animat és especialment complex perquè sempre implica una inversió tècnica i econòmica important. I per això l’èxit artístic i comercial de Tadeu Jones, fa deu anys, va constituir un petit miracle perquè la indústria cinematogràfica espanyola, en un període particularment difícil, fou capaç de bastir un projecte impecable i competitiu en tots els seus registres. La seva acollida descomunal va possibilitar el rodatge d’una seqüela fa un lustre, i ara ens arriba el tercer lliurament d’una franquícia certament recomanable per a tots els nens d’un a cent anys.
El nostre simpàtic i singular antiheroi, poc destre en arqueologia, segueix maldant per aconseguir el reconeixement dels seus col·legues, però en la seva darrera missió trenca accidentalment un sarcòfag i desferma la maledicció d’una mòmia. Però l’infatigable Tadeu, amb el suport incondicional de la Sara, viatjarà per tres continents per tal de solucionar el problema. En aquest nou Tadeu no ens trobem amb cap novetat substancial, però, malgrat la inexistència d’un factor sorpresa, la brillant fórmula teixida per l’Enrique Gato, el pare de la nissaga (Tadeu ja va protagonitzar el seu primer curt, el 2004, guanyador d’un Goya), torna a funcionar.
I així seguirem gaudint d’unes aventures cosmopolites (recorrerem en aquesta ocasió Chicago, París, Mèxic i Egipte) que ens proporcionen una visió desmitificadora i entranyable de les epopeies fantàstiques de Hollywood (la llegendària nissaga d’Indiana Jones és el seu referent més evident). L’acurada (i carismàtica) definició dels personatges i una brillant cal·ligrafia visual arrodoneixen un entreteniment refrescant que sap conjugar enginyosament la paròdia del cinema d’aventures nord-americà i la il·lustre tradició del tebeo ibèric: l’empremta de creadors imprescindibles com Jan i Paco Ibánez és molt clara.
