Triangle of Sadness (Triangle de la infelicitat), que obtingué enguany la Palma d’Or a Canes, s’erigeix indiscutiblement en un dels plats forts del 2022. Una aposta obligatòriament controvertida que farà córrer rius de tinta. L’esperit cínic, provocador i misantrop de Ruben Östlund, desplegat anteriorment en les sucoses Fuerza mayor i The Square, s’ha accelerat extremadament en la seva nova proposta. Dos models i influencers (Yaya i Carl), que malden per mantenir-se en un univers despietadament frívol, són els conductors d’una sàtira embogida i salvatge, estructurada amb un pròleg i tres actes, que ens capbussa en el cor del neocapitalisme més esfereïdor. El realitzador suec despulla la dictadura dels diners que està soscavant els fonaments de la nostra democràcia, i distorsiona ferotgement la realitat amb una farsa aterridora i demencial que conté dues seqüències memorables: la discussió en el restaurant de la parella protagonista, i el sopar en el creuer de luxe (un dels fragments més hilarants i gamberros de l’any). I una menció especial per l’impagable debat ideològic sobre el capitalisme i el marxisme entre un capità americà (un recuperat Woody Harrelson) i un magnat rus. Östlund ens desvetlla la nostra infelicitat amb l’esperpent més negre.