També és una jove el personatge central d’Un beau matin, el segon llargmetratge que presenta enguany, després d’enlluernar-nos amb La isla de Bergman, Mia Hansen-Love. Una de les mirades femenines més sensibles, lúcides i commovedores del panorama actual ens torna a captivar amb el periple existencial de la Sandra, una traductora que ha de lluitar en tres fronts igualment difícils: com a dona (malda per recuperar la seva vida afectiva, després de patir la mort de la seva parella), mare i filla (ha d’assumir la manca d’autonomia del seu pare). La realitat polièdrica de la dona moderna i urbana està copsada amb un lirisme introspectiu i profund, el segell inconfusible d’una creadora excepcional (recordem perles com Le père de mes enfants i El porvenir). La incommensurable Léa Seydoux (també la podem veure ara a Crímenes del futuro) aporta una veritat emocional abassegadora a una crònica íntima que també explora amb una subtilesa admirable algunes de les problemàtiques socials més candents i presents en el cinema del segle XXI (les malalties neurodegeneratives). Hansen-Love segueix confiant, no obstant això, en els matins bonics.