Hi ha pel·lícules aparentment molt petites que van creixent gràcies als festivals i quan s’estrenen entens perfectament per què s’han tornat de culte abans d’arribar al gran públic. És el cas de Cerdita, una producció espanyola que va ser seleccionada per al festival de Sundance, on va ser molt aplaudida, i després ha rebut unes crítiques igual d’entusiastes en mostres com la de Sant Sebastià o Sitges. I no és estrany, perquè aquest film escrit i dirigit per Carlota Pereda a partir d’experiències viscudes durant la seva adolescència és una de les mirades més singulars i impactants que s’han fet cap als prejudicis envers els cossos no normatius, a la sensació de viure en una asfíxia permanent i al moment exacte que la tristesa i la frustració transmuten en una ràbia incontrolable.

La pel·lícula és tan senzilla en les formes com profunda en el fons, unes característiques que també es poden extrapolar a la seva mateixa narrativa: comença com un drama costumista molt auster que retrata una situació tan realista com desoladora per anar evolucionant cap al cinema de terror més pertorbador, amb uns esclats de violència que deixen clavat a la butaca. S’haurà de seguir de prop la trajectòria de la seva directora, ja que poques vegades cineastes tan joves tenen la seva capacitat per jugar amb estils tan contrastats i no morir en l’intent.

La protagonista de Cerdita és Sara, una adolescent per a qui, a diferència de les noies de la seva edat, l’estiu és un autèntic malson. Com que és una noia grassa i no té un cos com la resta de noies del poble, aquestes se’n riuen constantment, i li diuen tot tipus de noms excepte el seu i l’aboquen a una humiliació diària que l’ha convertit en una persona fràgil i molt insegura. A més, la majoria de gent que l’envolta riu les gràcies de les seves assetjadores. La seva única aliada és la seva mare, que insisteix a dir-li que ha de fer el cor fort i que al capdavall té dret a tenir l’aparença que li doni la gana. Però malgrat tot, els insults no s’aturen i la Sara va acumulant una ràbia a dins que la comença a portar per camins inexplorats de la seva personalitat. Un dia un desconegut la defensa de la manera més inesperada i la protagonista fa el clic definitiu.

Situada a Extremadura i rodada amb un realisme brut digne de La matança de Texas, Cerdita és una addictiva fusió de drama de denúncia i slasher rural que torpedina totes les expectatives i que té en l’actriu Laura Galán un dels grans al·licients de la funció. Al seu costat un gran repartiment format per Claudia Salas, Camille Aguilar, Pilar Castro, José Pastor, Chema del Barco, Julián Valcárcel i una magnífica Carmen Machi.