Al llarg dels anys, Jaume Balagueró s’ha mantingut fidel a la seva condició d’autor de fantàstic i de terror. Els seus treballs sempre aporten variacions al gènere, com a la infravalorada Frágiles, i també ha entrat en el terreny del thriller sobrenatural, com a Musa, i és per això que ha aconseguit convertir-se en un segell inconfusible que compta amb nombrosos seguidors. Després de provar fortuna al cinema d’atracaments perfectes amb l’entretinguda Way Down, la demostració que els assalts poden durar menys que a La casa de papel, torna a jugar amb les possibilitats expressives del terror i els seus derivats amb Venus, presentada al darrer Festival de Sitges i basada lliurament en un relat de Lovecraft.

És una pel·lícula que potser no condueix a bon port totes les seves idees (que en té moltes i bones), però igualment és una nova demostració de la seva habilitat per explorar el que hi ha d’inquietant i pertorbador a les nostres vides quotidianes. En aquesta fita hi juga un paper fonamental l’actriu Ester Expósito, que és qui acaba fent creïble aquesta immersió a la fràgil línia en què ja no saps si la por només és cosa dels paranys de la nostra percepció.

Lucía, la protagonista, és una ballarina que vol escapar d’una vida insegura i sense oportunitats. Quan descobreix que al club on treballa s’hi trafica amb pastilles, elabora un pla amb un còmplice per robar-les i fugir d’aquest entorn per sempre més. El cop surt bé, però els responsables del club descobreixen el que han fet i la comencen a perseguir incansablement. Lucía creu que l’única manera d’amagar-se amb garanties d’èxit és anant a casa la seva germana, que viu amb el seu nebot en un desolador apartament als afores de Madrid. S’hi troba una realitat depressiva, però la veu com el marc ideal per tal que no la trobin. Els problemes comencen quan, a les nits, sent uns sorolls provinents del pis de dalt, on en teoria no hi viu ningú. És només l’inici d’un malson d’imprevisibles conseqüències que empitjora quan la seva germana desapareix misteriosament i s’ha de fer càrrec del nen. Balagueró construeix una sagnant teranyina d’atmosferes terrorífiques que juga amb les nostres expectatives: a estones et sembla que tot el que hi passa és real, però en d’altres fa la sensació que la protagonista projecta els seus temors més profunds.

Al costat d’Expósito destaquen Ángela Cremonte, Magüi Mira, Fernando Valdivieso, Federico Aguado i Inés Fernández. La banda sonora original ve firmada per Vanessa Garde, una de les autores més prometedores del cine espanyol.