'Avatar 2': Retorn a Pandora

Quan es va estrenar Avatar, tothom sabia que seria un èxit perquè James Cameron és gairebé infal·lible a l’hora de portar-nos al cinema, però ningú hauria predit que es convertiria en la pel·lícula més taquillera de la història del cinema. La clau és la capacitat del director per dur-nos a altres mons, el seu visionari discurs sobre el medi ambient i, sobretot, la seva factura tècnica, que fins i tot feia lluir això tan en desús que és el 3D. Sigui com sigui, també va obrir un debat sobre el mateix Cameron: l’home que ha firmat genialitats com Terminator, Aliens i Mentiras arriesgadas tendeix ara a ser molt discursiu i, si bé conserva el nervi a les escenes més espectaculars, és evident que s’ha cregut l’Orson Welles del cinema mainstream.

Amb la seqüela, Avatar: el sentit de l’aigua, està passant més o menys el mateix, però amb una puntualització inesperada a darrera hora. Semblava impossible que una segona part estrenada catorze anys després de l’original pogués aixecar la mateixa expectació, però ja es parla que potser arriba als mateixos números i, a més, les primeres crítiques apunten que és una molt bona pel·lícula que corregeix les arrítmies de la seva predecessora, amb un clímax realment astorador. Per tant, Cameron certifica, un cop més, que amb ell no pots donar res per sobreentès.

El film, que s’estrena també en català, presenta Jake vivint amb la seva família a Pandora i mantenint-se allunyat de tot conflicte amb els seus antics companys. Però quan la humanitat reactiva els seus plans per explotar els recursos naturals del planeta, el protagonista i Neytiri hauran de recuperar el seu esperit més guerrer per salvar la seva gent. Aquest cop, però, la batalla decisiva tindrà lloc a l’aigua, que alberga un secret que pot canviar el seu destí per sempre. Cameron explica al llarg de tres hores i dotze minuts una aventura que, segons apunten les primeres crítiques, està plena de cites als seus treballs anteriors i poleix alguns dels aspectes visuals més qüestionats de la primera entrega. A banda que la història no acaba aquí, ja que el director treballa en tres seqüeles amb el mateix equip tècnic i artístic.

El repartiment està encapçalat per Sam Worthington, Zoe Saldana, Sigourney Weaver, Giovanni Ribisi, Michelle Yeoh (sense cap mena de dubte una de les grans actrius de 2022, que ja sona com a candidata a l’Oscar per Todo a la vez en todas partes), Oona Chaplin, Stephen Lang, Cliff Curtis, Joel David Moore, CCH Pounder, Edie Falco, Jemaine Clement i Kate Winslet, que repeteix amb Cameron 25 anys després de Titanic.