'Al descubierto': el cas de Harvey Weinstein i el naixement del Mee Too

L’any 2017 van passar moltes coses, però poques van canviar tant el món com la investigació periodística que va destapar els abusos sexuals del productor Harvey Weinstein. El propietari de Miramax portava més de dues dècades assetjant, humiliant i violant dones, la majoria d’elles treballadores de la companyia o actrius a la recerca d’una oportunitat, davant el clamorós silenci d’una societat de l’espectacle que sovint no s’ha atrevit a revelar la veritable cara dels seus monstres. Si la notícia va acabar a les pàgines del New York Times va ser per la tenacitat de dues periodistes, que mai van abaixar el cap malgrat que la pressió del productor per impedir la publicació va ser molt intimidant, i pel coratge d’algunes de les víctimes, que van acceptar parlar obertament del que havia passat per ajudar dones en la seva mateixa situació. Al descubierto és la crònica de com les dues periodistes, Megan Twohey i Jodi Kantor, van descobrir les pràctiques de Weinstein, van buscar les afectades i van remoure cel i terra per aconseguir declaracions oficials. No va ser gens fàcil, perquè en gran mesura era furgar en moments extremadament dolorosos i també va afectar les seves respectives vides personals, però el resultat ha acabat amb la sensació d’impunitat i ha posat el focus en d’altres casos igual d’estremidors.

Dirigida per Maria Schrader, Al descubierto recorda Spotlight en el seu retrat de l’ofici periodístic. Aquí no hi ha grans idealitzacions d’aquesta feina ni girs dramàtics per sorprendre l’espectador, sinó una reconstrucció molt minuciosa del que representa investigar un cas d’aquestes proporcions en un món, en aquest cas en el de la indústria cinematogràfica, on es paga per obtenir silencis i es destrueixen carreres per evitar la visibilitat d’una persona. Això no vol dir que la pel·lícula, que en essència és un thriller, no tingui la capacitat d’enganxar: Schrader i la guionista Rebecca Lenkiewicz aconsegueixen que el ball de noms i de dades estigui molt ben exposat i que hi hagi escenes plenes de tensió. El millor del film és la descripció dels seus personatges principals, dues dones molt diferents unides en l’adversitat i, sobretot, en la necessitat de fer justícia. És indispensable, en aquest sentit, la gran feina de les actrius Zoe Kazan i Carey Mulligan (nominada al Globus d’Or pel seu paper), que copsen a la perfecció el viatge emocional de les protagonistes i sintetitzen les reflexions de debats socials que han vingut per quedar-se. Al seu costat destaquen Patricia Clarkson, André Braugher, Samantha Morton, Tom Pelphrey, Jennifer Ehle, Sean Cullen i Ashley Judd, que s’interpreta a ella mateixa.