Per entendre la gran feina que fan alguns festivals de cinema només cal veure casos com els de Silent Land. En condicions normals, una producció polonesa d’una directora jove i debutant potser no hauria trobat distribució als cinemes de fora del seu país, però gràcies al seu pas per mostres com les de Chicago i Toronto ha acabat convertint-se en un títol molt esperat.

I no és estrany, perquè el film dirigit per Aga Woszczynska obra el miracle de posar en escena una situació aparentment costumista i no especialment original que t’acaba arrossegant cap a totes i cadascuna de les seves reflexions. Tot plegat gràcies a un sentit de la subtilesa absolutament enlluernador (és d’aquelles pel·lícules en què cada detall compta per descriure les ambivalències dels personatges) i també perquè, rere la seva aparença de radiografia més o menys tradicional d’una relació, s’hi amaga un relat molt més profund que també tracta les desigualtats socials i aquelles sensacions que ens porten a convertir el malestar emocional en una bomba de rellotgeria.

Els protagonistes de Silent Land són Adam i Anna, una parella aparentment perfecta que es disposa a passar uns dies de vacances en una illa italiana. Han llogat una casa i hi arriben amb la intenció de no fer altra cosa que entregar-se al descans i l’hedonisme. Però les expectatives comencen a torçar-se quan descobreixen que la piscina no funciona a causa de la falta d’aigua que hi ha a la zona. Obsessionats amb tenir les vacances somiades, aconsegueixen que un tècnic local vagi a la casa per arreglar la piscina. Però la presència constant i a vegades incoherent d’un desconegut crea una estranya inquietud, també entre ells. Fins al punt que aquesta sensació d’inseguretat porta la seva relació a terrenys del tot inesperats.

Rodada amb una gran atenció al detall, el film destaca per seva manera d’introduir elements desestabilitzants fins i tot pertorbadors, la crueltat amb què aborda els matisos dels personatges i l’extraordinària feina de la seva parella protagonista, Dobromir Dymecki i Agnieszka Zulewska. Al seu costat destaca la presència de Jean-Marc Barr, actor francès que s’ha tornat de culte gràcies a títols com Europa, El gran azul, Too Much Flesh i Bailar en la oscuridad.