Entre el 2000 i el 2001, un veterà de la guerra de l’Irak va matar setze prostitutes en la ciutat iraniana de Mashhad. Aquest assassí en sèrie, que s’autoproclamà l’executor d’una creuada moral contra les dones impures, fou exalçat per una bona part de la població com un heroi. El tercer llargmetratge d’Ali Abassi, un realitzador iranià que resideix a Dinamarca (va sobresortir amb les esplèndides Shelley i Border), reconstrueix aquest afer summament pertorbador amb un thriller social que es conduït per la Rahimi, una audaç periodista de Teheran. S’ha comparat insistentment aquest film amb el cinema de David Fincher (l’autor de la llegendària Seven), però Holy Spider juga en una altra lliga, i el seu mateix director ha reconegut que la seva principal influència és un altre distingit David, Lynch. Holy Spider es desmarca, així, del gruix del cinema d’assassins en sèrie, un veritable subgènere, per diferents raons. La primera d’elles rau en què la seva trama no s’aferma en el suspens de la recerca d’un criminal perquè la seva identitat ja és coneguda per l’espectador d’ençà el tram inicial. Abassi, que òbviament no ha pogut rodar el seu projecte a la seva terra natal, no està interessat en seguir les regles més ortodoxes del thriller i estructura intel·ligentment el seu relat en una confrontació esmolada entre els dos personatges principals: Rahimi (encarnada magníficament per Zar Amir Ebrahimi, una actriu iraniana exiliada), i Saeed, el turmentat paleta que esdevé un brutal feminicida. La càmera, intensa i estilitzada, ens desvetlla l’horror més cru (la primera i l’última seqüències són estremidores) i ens submergeix sense cap concessió en els laberints més sòrdids i aterridors d’una societat malalta que genera irremeiablement monstres com el protagonista. Admirable i devastadora.