'Almas en pena de Inisherin', una de les grans favorites dels Oscars, arriba als cinemes

Colin Farrell i Brendan Gleeson repeteixen amb Martin McDonagh en aquesta magnífica pel·lícula,

Colin Farrell en un fotograma d’un film que reflexiona sobre la incomunicació | IMATGE PROMOCIONAL

Colin Farrell en un fotograma d’un film que reflexiona sobre la incomunicació | IMATGE PROMOCIONAL / pep prieto/ddg. manresa

Pep Prieto/DdG. Manresa

Ja fa temps que Martin McDonagh és una de les veus més interessants i singulars del cinema independent, però segurament la seva obra més rodona és Escondidos en Brujas. Aquesta curiosa fusió entre thriller i comèdia negra seguia dos assassins a sou que, mentre esperen un encàrrec a la ciutat del títol, acabaven descobrint que el seu cap tenia uns plans inesperats per a ells. Brillava per la seva capacitat de parlar de coses molt serioses amb una ironia desarmant i molt subtil, i també per tenir gags molt estripats sense perdre de vista una inusual sensibilitat. Part del seu èxit residia en la química entre la seva parella protagonista, Colin Farrell i Brendan Gleeson. Ara, McDonagh repeteix amb els mateixos actors al seu nou i esplèndid treball, Almas en pena en Inisherin, una altra combinació de gèneres que sorprèn per la seva manera de convertir un punt de partida molt costumista i fins i tot absurd en un veritable tractat sobre la vida rural, la convivència i l’amistat.

Almas en pena de Inisherin situa la seva acció en una comunitat irlandesa i comença quan Colm comunica a Pádraic que ja no vol ser amic seu. No li dona grans explicacions, simplement que ja no vol fer més cerveses amb ell perquè el seu caràcter i la seva manera de veure el món no el deixen avançar. Al principi, Pádraic s’ho pren a broma, com si fos una dèria passatgera del seu vell amic, però de mica en mica es va adonant que Colm ho diu seriosament i que continua amb la seva vida amb la resta d’habitants del poble com si no hagués passat res. Pádraic, que viu amb la seva germana i tenia en Colm una de les seves poques ocupacions, s’obsessiona amb l’actitud del seu antic amic, fins al punt de portar la seva creixent tensió a extrems impensables. Amb una extraordinària atenció al detall (és una d’aquelles pel·lícules que dona valor a cada gest i a cada mirada), McDonagh dirigeix una faula que sap tocar totes les tecles: té moments divertits, d’altres de molt emotius, i també inclou passatges colpidors per la seva manera de radiografiar els problemes de comunicació entre els individus. Sense perdre de vista el fet que, malgrat parlar d’un lloc i un temps concrets, tot el que hi passa interpel·la l’espectador com poques vegades ha passat últimament en una pantalla, sobretot perquè reflexiona sobre la vida i la mort amb molta perspicàcia. Al costat de Farrell i Gleeson, que hi tornen a demostrar una sintonia enlluernadora, també destaquen uns memorables Kerry Condon i Barry Keoghan, que protagonitzen una de les millors escenes de la pel·lícula.

[object Object]

Tot i que els inicis de la seva carrera van ser un pèl erràtics, Colin Farrell s’ha acabat convertint en un dels grans actors de la seva generació. Ara prepara Love Child, el nou treball de Todd Solondz, on repetirà amb Rachel Weisz vuit anys després de The Lobster; Sugar, una sèrie dramàtica de la plataforma d’Apple; i The Penguin, una altra sèrie però d’HBO Max, on reprendrà el seu personatge a The Batman al costat de Cristin Milioti.