El dol per la fi de l’adolescència

Cineclub presenta aquest diumenge una sessió doble amb un curt (Night Breakers) i un llarg (Close). El primer títol, projectat a la darrera edició del Festival de Sitges, constitueix el segon curtmetratge escrit i dirigit pel manresà Guillem Lafoz i el sabadellenc Gabriel Campoy. Una fantasia laberíntica i claustrofòbica, amarada d’un esperit al·legòric, que ha estat executada amb una notable potència visual i dramàtica. Close, el segon llargmetratge de Lukas Dhont, confirma a aquest creador belga com una de les personalitats més genuïnes, impressionants i valuoses del cinema europeu actual. Els seus protagonistes, Léo i Rémi, són dos vailets de tretze anys que han esdevingut amics inseparables. La complicitat entre ells és absoluta fins que tot un seguit de petits incidents determinaran un progressiu distanciament. La reacció de Rémi davant d’aquest nou escenari serà totalment desconcertant. El realitzador belga ja ens va sacsejar amb la seva esplèndida òpera prima, Girl (2018). En la seva nova pel·lícula demostra novament una capacitat extraordinària per aprofundir en les ferides internes d’uns éssers solitaris i hipersensibles. Heu vist segurament nombroses pel·lícules que aborden l’esclat de l’adolescència i la irrupció més o menys brutal de la realitat adulta. Però Close sobresurt nítidament en aquest conjunt de cinema iniciàtic perquè imposa silenciosament i amb una honestedat brutal (no hi ha ni un gram de manipulació sentimental) una veu pròpia tan subtil com penetrant. La mort de la innocència està plasmada amb una mirada esquinçadora i estremidora que observa els seus adolorits personatges amb una precisió expressiva i una riquesa psicològica. Una tragèdia moral d’una gran volada que ens deixa una empremta inesborrable. Un dels grans títols de l’any. Indispensable.