Contra tot i tothom

Keanu Reeves eleva la seva gran saga a nivells encara més apoteòsics en el considerat millor film

Keanu Reeves ha dotat el seu personatge d’una mística que no para de guanyar adeptes i que pot convertir el film en un dels més taquillers | IMATGE PROMOCIONAL

Keanu Reeves ha dotat el seu personatge d’una mística que no para de guanyar adeptes i que pot convertir el film en un dels més taquillers | IMATGE PROMOCIONAL / PEP PRIETO/DDG. MANRESA

Pep Prieto/DdG

Qui ens havia de dir, i segurament també qui ho havia de dir als seus responsables, que aquella petita joia titulada John Wick i mal estrenada el 2014 s’acabaria convertint en la primera pel·lícula d’una de les millors sagues del cinema d’acció contemporani. El mèrit és del director Chad Stahelski i d’uns productors que han sabut tenir molta cura de la mitologia del personatge, però també d’un actor, Keanu Reeves, que l’ha dotat d’una mística molt personal que no para de guanyar adeptes. A més, aquesta és de les poques sagues en què cada entrega té la mateixa (o superior) qualitat de la seva predecessora, a més d’anar apujant l’aposta en termes narratius i visuals. John Wick 4 no és l’excepció. A banda que es nota que Stahelski i el seu equip són perfectament conscients del que s’espera de la història, aquesta quarta part té el mèrit afegit d’allargar-se gairebé tres hores i que encara et quedis amb ganes de més. Això és perquè és un film apoteòsic, immens, ple de seqüències d’acció memorables i una violència pirotècnica que deixa amb la boca oberta. I el més important, tot plegat sense renunciar a fer evolucionar aquest mon poblat d’assassins en què mai pots donar res per sobreentès. I en una temporada on tot els blockbusters estan quedant per sota de les seves expectatives comercials, John Wick 4 fa pinta que es convertirà en un dels títols més taquillers de la temporada.

Al film, retrobem el protagonista on el vam deixar, descobrint que aquells en què confiava l’han traït i convertit en un cowboy solitari enmig d’una guerra que sembla impossible de guanyar. Decidit a venjar-se dels que el van donar per mort, Wick acaba trobant aliats on menys s’ho esperava per fer front a un nou enemic que l’ha convertit en el focus dels seus problemes per poder regnar sobre la resta d’assassins. Però el protagonista, que sempre troba recursos en els racons menys convencionals, no està disposat a deixar-se trepitjar per ningú. Plena d’escenes que fan venir ganes d’aplaudir (al tràiler se’n mostren unes quantes, però res a veure amb l’astorador resultat final), John Wick 4 és probablement la millor pel·lícula de la saga perquè eleva la dimensió mitològica del relat a un nivell encara més brillant. Hi fa molt la presència de Reeves, que ha nascut per interpretar aquest personatge, i un extraordinari planter de secundaris que inclou Bill Skarsgård, Donnie Yen, Laurence Fishburne, Ian McShane, Rina Sawayama, Natalia Tena, Shamier Anderson, Marko Zaror, Scott Adkins, Hiroyuki Sanada i Lance Reddick.

[object Object]

John Wick 4 està dedicada a Lamce Reddick, un dels grans rostres de la saga, que va morir divendres passat amb només 60 anys. Encara el podrem veure al remake de White Men Can’t Jump; a la biografia política Shirley; al thriller de Danny DeVito St. Sebastian; fent de Zeus a la sèrie Percy Jackson and The Olympians i a Ballerina, spin-off de John Wick amb l’actriu Ana de Armas buscant venjança per la mort de la seva família.