Contra tot i tothom
Keanu Reeves eleva la seva gran saga a nivells encara més apoteòsics en el considerat millor film
Pep Prieto/DdG
Qui ens havia de dir, i segurament també qui ho havia de dir als seus responsables, que aquella petita joia titulada John Wick i mal estrenada el 2014 s’acabaria convertint en la primera pel·lícula d’una de les millors sagues del cinema d’acció contemporani. El mèrit és del director Chad Stahelski i d’uns productors que han sabut tenir molta cura de la mitologia del personatge, però també d’un actor, Keanu Reeves, que l’ha dotat d’una mística molt personal que no para de guanyar adeptes. A més, aquesta és de les poques sagues en què cada entrega té la mateixa (o superior) qualitat de la seva predecessora, a més d’anar apujant l’aposta en termes narratius i visuals. John Wick 4 no és l’excepció. A banda que es nota que Stahelski i el seu equip són perfectament conscients del que s’espera de la història, aquesta quarta part té el mèrit afegit d’allargar-se gairebé tres hores i que encara et quedis amb ganes de més. Això és perquè és un film apoteòsic, immens, ple de seqüències d’acció memorables i una violència pirotècnica que deixa amb la boca oberta. I el més important, tot plegat sense renunciar a fer evolucionar aquest mon poblat d’assassins en què mai pots donar res per sobreentès. I en una temporada on tot els blockbusters estan quedant per sota de les seves expectatives comercials, John Wick 4 fa pinta que es convertirà en un dels títols més taquillers de la temporada.
Al film, retrobem el protagonista on el vam deixar, descobrint que aquells en què confiava l’han traït i convertit en un cowboy solitari enmig d’una guerra que sembla impossible de guanyar. Decidit a venjar-se dels que el van donar per mort, Wick acaba trobant aliats on menys s’ho esperava per fer front a un nou enemic que l’ha convertit en el focus dels seus problemes per poder regnar sobre la resta d’assassins. Però el protagonista, que sempre troba recursos en els racons menys convencionals, no està disposat a deixar-se trepitjar per ningú. Plena d’escenes que fan venir ganes d’aplaudir (al tràiler se’n mostren unes quantes, però res a veure amb l’astorador resultat final), John Wick 4 és probablement la millor pel·lícula de la saga perquè eleva la dimensió mitològica del relat a un nivell encara més brillant. Hi fa molt la presència de Reeves, que ha nascut per interpretar aquest personatge, i un extraordinari planter de secundaris que inclou Bill Skarsgård, Donnie Yen, Laurence Fishburne, Ian McShane, Rina Sawayama, Natalia Tena, Shamier Anderson, Marko Zaror, Scott Adkins, Hiroyuki Sanada i Lance Reddick.
John Wick 4 està dedicada a Lamce Reddick, un dels grans rostres de la saga, que va morir divendres passat amb només 60 anys. Encara el podrem veure al remake de White Men Can’t Jump; a la biografia política Shirley; al thriller de Danny DeVito St. Sebastian; fent de Zeus a la sèrie Percy Jackson and The Olympians i a Ballerina, spin-off de John Wick amb l’actriu Ana de Armas buscant venjança per la mort de la seva família.
- L’Ajuntament de Manresa demana a la Guàrdia Civil que marxi, com ja va fer fa 5 anys
- Ikea sorprèn amb el sabater per a l'entrada que sembla un moble de disseny
- Puigcerdà surt temporalment de Municipis per la Independència
- Sant Fruitós acomiada el menor mort divendres en llançar-se en un gorg per banyar-se
- Enquesta eleccions Catalunya: El PSC es referma al capdavant i Junts pren la davantera en el pols amb ERC
- Revetlla de Sant Jordi | Una vintena d'autors presenten avui dilluns a Manresa les seves novetats
- Nova convocatòria a Sant Joan de Vilatorrada per a la direcció de la residència d'avis
- Els hortolans del regadiu de Manresa recullen 210 firmes per demanar aigua per regar