La missió definitiva

Russell Crowe protagonitza aquest entretingudíssim thriller religiós que es mou amb comoditat en diferents estils narratius

Russell Crowe en un fotograma | IMATGE PROMOCIONAL

Russell Crowe en un fotograma | IMATGE PROMOCIONAL / PEP PRIETO/DDG. MANRESA

PEP PRIETO/DDG

Hi ha pel·lícules que d’entrada et semblen una explotació més d’un vell tema, i també la plasmació d’una moda que fa temps que no dona prou alegries com perquè la tinguis en consideració. Sobre el paper, El exorcista del Papa apuntava a una relectura de tots aquests materials previs. I si bé és veritat que recicla algunes idees, en termes generals és una sorpresa perquè es mou còmodament entre diferents estils narratius per oferir una pel·lícula entretingudíssima que trenca, sobretot, amb el dibuix tradicional dels protagonistes d’aquests relats. Aquest és un mèrit compartit entre el director Julius Avery, que a Overlord ja va demostrar que tenia un esperit renovador a l’hora d’abordar les velles històries de terror, i del gran actor Russell Crowe, que regala un personatge tan atractiu que acabes desitjant que la pel·lícula duri més.

El film és basa en un personatge real, Gabriele Amorth, i els seus arxius acumulats durant els anys que va ser l’exorcista en cap del Vaticà. És un home de personalitat forta i actitud imprevisible que afronta els casos amb determinació i sense manies. Però un dia topa amb un cas que li sembla diferent, el d’un nen posseït pel diable. Com més investiga més s’adona que aquesta possessió no té res a veure amb les altres i acaba destapant una conspiració que el Vaticà ha intentat silenciar durant segles.

El exorcista del Papa té escenes que formen part de l’imaginari habitual del gènere, amb alguns ensurts memorables i una atmosfera que atrapa a mesura que avança. Però el que la distingeix d’altres pel·lícules similars és el seu aire d’aventura desacomplexada i plena de solucions imaginatives. Crowe, que debuta aquí en el cinema de terror, comparteix pantalla amb secundaris com Alex Essoe, Laurel Marsden, Daniel Zovatto, Cornell John, Bianca Bardoe i el veterà Franco Nero.