Un retorn descafeïnat

Neil Jordan i Liam Neeson hi diuen la seva, sobre el mític detectiu creat per Chandler. El film, amb escenes al bar Miami, es va preestrenar a Manresa

Liam Neeson en un fotograma del film que va rodar escenes al bar Miami de la capital del Bages | IMATGE PROMOCIONAL

Liam Neeson en un fotograma del film que va rodar escenes al bar Miami de la capital del Bages | IMATGE PROMOCIONAL

Creat pel gran Raymond Chandler, el detectiu privat Philip Marlowe és un dels grans personatges del noir i també una presència cinematogràfica recurrent que ha permès mirar cap a una determinada Amèrica amb esperit crític i aires irònics. Ara feia temps que no treia el cap a la pantalla i potser per aquest motiu resulta tan frustrant que Marlowe sigui una pel·lícula tan irregular.

Per començar, un títol dirigit per Neil Jordan i protagonitzat per Liam Neeson, que ja havien treballat plegats a la magnífica Michael Collins, semblava que havia de ser infal·lible per garantir el retorn que el detectiu mereixia, però no el guió (basat en una novel·la de John Banville) ni l’actor protagonista acaben de tenir l’orientació adequada. És d’agrair que el protagonista de Taken li doni aquest to crepuscular, i de fet la seva aproximació al personatge recull algunes idees de Chandler, però no era l’opció més adequada perquè ja fa temps que Neeson es dedica a fer de Neeson. El mateix es pot dir de Jordan, un gran director que encerta en la recreació d’època i filma alguna escena amb bon pols narratiu, però en termes generals es mostra incapaç de donar textura i atmosfera a la trama.

Assumit tot això, Marlowe només entretindrà als molt fans del gènere i als qui busquin rareses que acabaran desapareixent de l’imaginari col·lectiu. Al film, situat a finals dels anys 30, Marlowe és contractat per Clare Cavendish, la seductora filla d’una veterana estrella del cinema. La dona vol que trobi el seu antic amant, Nico Peterson, perquè està convençuda que la seva no va ser una marxa voluntària. El detectiu es va trobant versions contradictòries sobre el parador de Peterson i acaba descobrint una xarxa d’enganys i corrupció que afecten les altes esferes de Los Angeles.

Rodada en diferents localitats catalanes, com Igualada i Manresa, a l’interior del bar Miami (el director de fotografia és el català Xavi Giménez, que hi fa una gran feina), Marlowe no aconsegueix que la trama tingui la tensió necessària per fer justícia a l’univers del personatge, que es passeja pels escenaris amb una passivitat impròpia d’ell. El més interessant acaba sent el seu planter de secundaris: Adewale Akinnuoye-Agbaje, Alan Cumming, Danny Huston, Ian Hart, Colm Meaney, Daniela Melchior, François Arnaud i la sempre immensa Jessica Lange.