El retorn d’Ariel

N’hi ha hagut alguna de molt recomanable, com Cruella, alguna de curiosa però molt freda, com El rey león, i fins i tot alguna d’entranyable, com La Cenicienta, però en termes generals les versions en imatge real dels clàssics de Disney tenen una preocupant tendència al desastre. Només cal recordar aquella atrocitat a costa de Pinotxo de Robert Zemeckis.

El de La Sirenita, que arriba avui als cinemes, ha estat particularment comentat. Primer, perquè no és un títol qualsevol: és, literalment, el film que va iniciar l’era moderna del cinema d’animació, una autèntica joia que va revalidar el potencial narratiu i estètic del gènere. Després, perquè van escollir una actriu afroamericana per interpretar el personatge principal, perquè ara resulta que les sirenes han de ser blanques i és molt greu pretendre fer creure el contrari. Ximpleries a banda, segurament el més inquietant d’aquesta adaptació és que duri una hora més que el seu referent animat i que el seu director sigui Rob Marshall, un cineasta que de tant en tant l’encerta una mica (com a Chicago) però que a can Disney ha estat a punt de carregar-se franquícies multimilionàries, com la de Pirates del Carib. En tot cas queda clar que serà un dels grans èxits de la pretemporada d’estiu. Les primeres crítiques han posat l’èmfasi en què, un cop més, no calia tornar a veure la mateixa història, però també admeten que visualment és força superior al que apuntava en els seus tràilers.

La sirenita té el mateix punt de partida que la pel·lícula animada. Ariel, la més petita de les filles del Rei Tritó, no es resigna a saber què hi ha a la superfície, ja que des de petita que somia amb tenir una vida més enllà del mar. Desobeint les estrictes normes del seu pare surt a terra ferma, on de seguida s’enamora del Príncep Èric. Com que sap que el seu amor serà impossible mentre sigui una criatura del mar, Ariel arriba a un acord amb la malvada Úrsula per tenir cames i fer vida entre els humans. Però en realitat és un engany: Úrsula s’ha servit de la ingenuïtat d’Ariel per posar un parany a Tritó i poder quedar-se amb el seu tro. La jove sirena haurà de lluitar amb totes les seves forces per poder salvar el seu regne. De nou amb música d’Alan Menken (aquest cop amb la inestimable ajuda de Lin-Manuel Miranda), La sirenita és una expansió de la història original que vol interpel·lar les noves generacions d’espectadors mentre intenta estar a l’alçada de la nostàlgia de l’espectador que era petit quan va veure la pel·lícula original. El repartiment, el més interessant del film, està format per Halle Bailey, Melissa McCarthy, Javier Bardem, Jonah Hauer-King, Noma Dumezweni, Jessica Alexander, Daveed Diggs, Jacob Tremblay i Awkwafina.