El temps que ens queda

Hi ha un tipus de pel·lícula que té el mèrit de tractar un tema molt delicat sense perdre de vista els matisos de la situació i evitant caure en la temptació de la llàgrima fàcil. Compte, que Quédate a mi lado fa plorar, i molt, però es nota que els seus responsables no han volgut fer un típic telefilm de sobretaula i que volen explorar temes com el dol i la pèrdua amb sentit i sensibilitat. És una mica el que aconseguia un film molt reivindicable amb una temàtica similar, 50/50, on Seth Rogen tenia cura del seu amic Joseph Gordon-Levitt durant un tractament per càncer. En aquella, el director Jonathan Levine esquivava amb elegància els cops d’efecte dramàtics i els convertia en un saludable costumisme que no estava exempt d’una certa comicitat.

A Quédate a mi lado, el director Michael Showalter se serveix d’un estil similar (en intencions, perquè aquí hi ha menys humor que a la de Levine) per reconstruir el cas real del periodista Michael Ausiello i la seva parella Kit Cowan. El film arriba sense fer gaire soroll a les cartelleres després de rebre unes crítiques molt notables als Estats Units.

Quédate a mi lado, doncs, parteix del moment exacte que a Kit li diagnostiquen un càncer terminal i tant Michael com ell s’han de fer a la idea que a partir d’ara viuran en un compte enrere. Per descomptat que el fatídic anunci fa que mirin cap al passat i prenguin consciència del que temps que els queda per estar plegats, però també aprofiten per gaudir al màxim i adonar-se que hi ha coses que mereixen ser viscudes fins al darrer moment.

Una de les claus de la pel·lícula és la parella protagonista: Jim Parsons torna a demostrar que és un actor amb molts més registres dels que demostrava com a Sheldon Cooper (només cal veure’l a papers secundaris com el que interpretava a la sèrie Hollywood, mentre que Ben Aldridge respira sensibilitat a cada gest i a cada mirada. Al seu costat destaquen grans noms com els de Sally Field (algun dia s’haurà de valorar com cal aquesta magnífica actriu), Josh Pais, Nikki M. James, David Marshall Grant (que també és guionista de la funció al costat del mateix Ausiello), Tara Summers, Jeffery Self i Sadie Scott.

El títol original és Spoiler Alert (una ironia que casa molt bé amb el registre de la pel·lícula, a més) i no s’acaba d’entendre que a Espanya l’hagin titulat exactament igual que un film amb Julia Roberts i Susan Sarandon centrat, justament, en els devastadors efectes de la mateixa malaltia terminal. Això sí, la nova Quédate a mi lado és notablement superior a aquella oda a l’ús dels kleenex en una sala de cinema.