La polenta és una pasta de farina de blat de moro i mantega, pròpia de la cuina del nord d’Itàlia. Però també hi ha polentes d’altres cereals, llegums, castanyes, patates, etc. La polenta accomodata o concia, conscia, cuncia o cunscia, segons la regió, sol tenir altres ingredients, com formatge (com la mamaliga romanesa). La polenta és una guarnició corrent de plats de carn, peix, etc. Es pot acompanyar amb tenca, ocells, cargols, bacallà, etc.    

INGREDIENTS

  •  350 grams de farina de blat de moro.
  • Un litre d’aigua, aproximadament (fins a un litre i mig).
  • Una cullerada de llard.
  • Una culleradeta de sal.

ELABORACIÓ

  • Poseu una olla o casserola de fons gruixut al foc amb l’aigua, la sal i el greix. Quan arrenqui el bull tireu-hi la farina de blat de moro en forma de pluja i no pareu de remenar amb una cullera de fusta, a fi que no es formin grumolls. Feu-ho coure un quartet (hi ha qui ho fa coure més temps) fins que la massa se separi del fons de la casserola i aboqueu-la en una plata.

NOTES

  • La mamaliga és més espessa que el farro de Girona, i, per tant, s’assembla més a la polenta italiana.
  • N’hi ha variants: es pot substituir l’aigua per llet i el llard per mantega. S’hi pot afegir formatge -amb uns resultats excel.lents-, així com nata agra (o iogurt), ceba, anet, olives negres...
  • La mamaliga serveix d’acompanyament a d’altres plats, en substitució del pa -carns guisades, peixos, salsitxes, ous, formatge (brinza), pastrama (carn de porc o de xai fumada)...-. Es pot cuinar al forn amb ceba i ous estrellats, o servir-se amb mantega calenta i formatge fresc; amb un fil cada comensal tallat bocins de la massa i els passa per la mantega.
  • La base de la mamaliga és una farina de blat de moro similar al farro. Com a Catalunya´-i particularment a la Garrotxa- n’hi ha de blanca i de groga (segons el tipus de blat de moro), aquesta darrera dita «de aur» (d’or), amb un gust més intens.
  • Us recomano que aneu a comprar la farina de blat de moro en una botiga de productes romanesos, de les quals n’estem ben proveïts (Girona, Banyoles, etc.).