El caldo de pedra s’ha preparat des de temps antics. La seva elaboració s’encunya al poble de San Antonio del Barrio, al municipi de San Felipe Usila, a l’estat mexicà de Oaxaca. El poblat d’ Usila és considera la capital de la regió de Chinantla, per accedir-hi cal arribar des Tuxtepec. Declarat Patrimoni Immaterial de Oaxaca. Originalment, aquesta recepta només la preparaven els homes a causa de la seva dificultat i per ser ells els que sortien a pescar. A final de la seva jornada, havien de trobar una espècie de bol a la riba d’un riu per cuinar-hi la pesca del dia. No obstant això, com que aquest guisat és ja una herència gastronòmica, en l’actualitat també el preparen les dones.
INGREDIENTS
- Pesca del dia: pot ser qualsevol tipus de peix i altres mariscs com acamayas (una mena de cranc de riu).
- Una ceba.
- 2 grans d’all.
- Unes fulles d’epazote (te bord).
- Xili verd.
- 3 tomàquets.
- Coriandre.
- Sal.
ELABORACIÓ
S’ha de trobar un forat entre les roques a prop d’un riu, per utilitzar-lo com a cassola (cocó, a Mallorca).
S’omple d’aigua potable i s’hi aboquen tots els ingredients rentats i picats. A la banda s’encén una petita foguera i es posen a escalfar-hi pedres de riu. Una vegada que les pedres estan cremant, el seu color canvia a un vermell encès, s’afegeixen al brou amb unes tenalles o pinces. La calor de les pedres ho cou tot en qüestió de minuts, així que quan estigui llest el brou, les pedres han de retirar-se.
NOTES
Una altra de les peculiaritats d’aquest brou és que no se serveix en plats, sinó en xicres. Aquestes s’obtenen del fruit del jícaro, són d’aspecte similar a una carbassa petita, polposa. L’escorça és llenyosa i dura, per això serveix per confeccionar atuells. A Cuba s’ hi prenia el cafè, i es va adaptar a xicra per a la xocolata.
L’acamaya és una mena de cranc de riu, de closca dura -entre una llagosta i una gamba- que a Mèxic és considerat un requisit. Es troba als rius que desemboquen al Golf de Mèxic. És de color blau, que es torna vermell intens quan es cou.
