INGREDIENTS

  •  Un quilo d’escorça de meló.
  • Mig quilo d’escorça de síndria (i una mica de polpa).
  • Un quilo de sucre.
  • Un canó de canyella.

ELABORACIÓ

  • Es pelen les escorces de meló (ja sense la part de dins o comestible) i es tallen a trossets d’un centímetre de llarg. El mateix cal fer amb la síndria, deixant-hi una mica de la part vermella. Opcionalment, es posen en un recipient amb el sucre i s’hi deixen tota la nit (la mare, en general, no ho feia).
  •  L’endemà posem un recipient al foc amb el sucre i el meló i la síndria, així com el canó de canyella, es fa coure a foc lent fins que tot hagi quedat reduït a la meitat, i hagi quedat d’un color daurat i vermell.
  •  Es guarda en pots de vidre de la forma habitual. Abans esterilitzeu-los al bany maria uns 20 minuts.

NOTES

  • Si es vol, es pot aromatitzar, també, amb pela de llimona. 
  • S’hi pot posar menys sucre.
  • Pot ser convenient fer abans l’almívar, fins que sigui una mica espès, tenint en compte que el meló i la síndria deixen anar aigua.
  • Aquesta confitura surt molt bé feta en una cassola de terrissa, nova o que només es faci servir per a confitures o preparacions dolces. Era així com es feia a casa.
  • Per saber el punt del sucre i la confitura, la mare en posava una mica damunt d’un paper de diari, i es regia per això.