El restaurant Soldevila de Calders alberga una història centenària que és fruit del treball de quatre generacions que han mantingut dempeus el negoci familiar i han sabut conjugar amb encert tradició i innovació al llarg d’un segle. Recentment, el negoci familiar ha estat reconegut en la 22a edició dels Premis Nacionals de Comerç i dels Premis Nacionals als Establiments Comercials Centenaris que atorga la Generalitat de Catalunya. En l’entrega dels guardons, la setmana passada, van participar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.
De fet, la seva història ha estat recollida recentment en un treball de la historiadora Mireia Vila titulat Els orígens de l’hostaleria a Calders, en què es fa palès que l’establiment ha estat capaç d’adaptar-se als successius canvis històrics al llarg d’un segle. Tot va començar l’any 1895, apunta l’autora, quan Pere Soldevila va comprar un solar als afores del poble, ocupat majoritàriament per horts, per bé que hi passava la carretera que unia Manresa amb Vic, de forma que era un important lloc de trànsit. En aquest sentit, Vila ressalta que Soldevila «va tenir visió quan va decidir fer-se una casa en aquell emplaçament». Van ser el fill i la nora d’en Pere, en Jaume i la Josefa Vilaró, recordada com la iaia Pepa, els responsables de convertir la nova casa en una fonda per als foresters.
El cafè de les esquerres
El 1921 Cal Soldevila es va legalitzar com a cafè i, a partir d’aquell moment, es va convertir en un lloc on la gent del poble acudia per trobar-se i consumir un producte exclusiu com era el cafè. Amb l’arribada de la II República, Cal Soldevila va esdevenir la seu de les esquerres, en part, per la influència que hi va tenir el nou hereu de la família, Sebastià Soldevila, més conegut com ‘Amadeu’, que s’havia criat en «un cafè per on circulaven notícies, es parlava de política i s’intercanviaven opinions», explica Vila. Les seves inquietuds intel·lectuals el van dur a presentar-se a les eleccions municipals l’any 1934, en una candidatura que va resultar ser la més votada, de forma que es va convertir en regidor.
En esclatar la Guerra Civil, va ser nomenat alcalde, però l’estiu de 1938 es va incorporar a les tropes republicanes que lluitaven al Front de l’Ebre, on va ser ferit i el van haver d’evacuar. Tot i això, no va tornar a casa fins temps després, ja que l’avenç de l’exèrcit franquista el va obligar a amagar-se a Barcelona. Mentrestant, el cafè i tots els baixos de l’edifici es van convertir en un hospital de campanya del bàndol republicà, on s’acumulaven soldats ferits i mutilats. Finalment, però, amb l’entrada dels nacionals, l’establiment es va convertir en un local de la Falange, «on sovint ressonaven els cants de Cara al sol».
Un escenari cultural
«La llum no va tornar a entrar al desballestat local fins a l’any 1944, quan feia poc que l’Amadeu havia tornat a casa», assenyala la historiadora. En aquell moment, el capellà del poble va fer d’intermediari perquè l’establiment es convertís en un espai d’Acció Catòlica i, així, poder reprendre certa activitat cultural. Amb la nova orientació del local, Cal Soldevila es va convertir en un dels principals escenaris de l’oci calderí, amb sessions de cinema, teatre, balls de Festa Major i celebracions de la Festa dels Avis. De fet, l’actriu i locutora manresana Maria Matide Almendros va actuar diverses vegades al local amb el grup de teatre dels Carlins de Manresa.
Amb el canvi de segle, la casa Soldevila es va convertir en una bulliciosa fonda-bar-restaurant on se celebraven convits de casament i altres celebracions
Als anys cinquanta, a mesura que Espanya deixava enrere l’autarquia, Cal Soldevila va experimentar canvis significatius, no només amb un increment de la clientela, sinó també amb la modernització del local i els nous usos i productes que s’oferien. D’aquesta forma, Vila destaca que es va convertir en «una bulliciosa fonda-bar-restaurant que estava oberta cada dia, tenia servei d’habitacions, s’hi celebraven banquets de casament i no es deixava de banda cap de les necessitats dels nous temps». Per respondre a la demanda creixent, va fer falta la implicació de tota la família, amb Josep Maria i Roser, fills de l’anterior hereu, al capdavant del negoci familiar.
Amb l’arribada del nou segle, el restaurant va continuar funcionant amb el mateix dinamisme i consolidant-se com un establiment de molta anomenada, que ja no depenia solament del trànsit de vehicles per la carretera, que va quedar relegada en una via secundària en construir-se l’Eix Transversal. En l’actualitat, Jaume Soldevila i la Pilar Rocasalbas integren la quarta generació i han sabut mantenir el caliu que defineix Cal Soldevila des de fa més d’un segle.
