Fes això per aconseguir la millor crema catalana

Aquestes postres són típiques de Sant Josep i t'expliquem com fer-les pas a pas

Redacció

Aquest diumenge, 19 de març, és Sant Josep, i com mana la tradició, no pot faltar la crema catalana. Aquesta és una de les postres de més èxit al país (i també fora) i tot i que se'n pot menjar tot l'any... Sant Josep és l'excusa perfecta per gaudir-ne una vegada més. En aquest article et facilitem la recepta, amb el pas a pas (que també pots veure en vídeo) i uns quants secrets i consells perquè elaboris la millor crema catalana.

Ingredients:

  • 1 litre de llet
  • 6 rovells d'ou
  • 100 grams de sucre per caramel·litzar
  • 40 g de maizena
  • Pell de mitja taronja
  • Pell de mitja llimona
  • 1 branca de canyella

Si es fa servir midó i no maizena, el resultat és una crema més fina i espessida.

El pas a pas:

  • Posarem la llet amb les pells i la canyella en un cassó.
  • Farem arrancar el bull.
  • Posarem en u bol els 6 rovells i els 100 grams de sucre i ho remourem lleugerament.
  • Afegirem la maizena i remenarem.
  • Afegirem la llet mitjançant un colador i ho barregem de nou.
  • Posarem tota la barreja en un cassó a foc mitjà i ho remenarem amb una fusta fins que es cogui.
  • Ho emplatarem.
  • Repartirem sucre per sobre i el cremarem.

Com cremar-la bé

Just abans de servir-la -fins i tot sortint de la nevera-, s'hi espargeix al damunt una capa de sucre granat. Es crema amb una pala de ferro que es posa directament a la flama del gas, o bé elèctrica. Actualment també es fa sevir un bufador.

El gastrònom Jaume Fàbrega aporta alguns trucs i secrets de la crema catalana:

Les proporcions poden canviar una mica: per un litre de llet, hi ha que hi afegeix menys rovells o un de més.

A la postguerra, temps d´escassetat i de dificultats, el normal era emprar en lloc de midó un sobre per a flam (les marques «Tamatina» i, menys, «Potax», «Aida», «Flan chino El Mandarín», etc., que eren les que es venien).

La forma tradicional de servir-la era en plates, normalment ovalades, de pisa o porcellana, no en cassoletes de terrissa, una aportació urbana amb gust «neorural». Aquest bonic i agradable costum l´he vist encara en alguns restaurants de la zona de Tarragona que fan calçotades.

[object Object]

En algun lloc hi ha el costum d´afegir-hi alguna galeta: carquinyolis, cubans, neules, o un canó de canyella per decorar, com feia la mare de Josep M. Benet i Jornet, etc. Es pot servir també sense cremar. A casa, a les festes, es decorava amb clara d´ou muntada i xocolata fosa, amb noms, sanefes, garlandes, etc.