De mica en mica, a poc a poc», diu l’Anna. És el primer que ha après en català, però no l’únic. Des que va arribar a Navàs a començaments de març, acollida, juntament amb la seva filla Lillya, per la família Vendrell-Corominas, l’Anna Parkhomenko s’ha anat acostumant lentament a la vida lluny de casa, lluny de Kíiv. Coneix molt poc encara de Catalunya, però hi està agraïda. «És meravellosa, té una natura molt bonica, gent amable, cultura interessant i una llengua nova per a mi. Els habitants respecten i estimen la seva història, honoren les tradicions i són religiosos, estimen els animals. Em va sorprendre la comprensió i la cura amb què em van tractar a mi i a la meva filla», explica.
Pocs dies després d’arribar a Navàs, l’Anna i la Lillya, juntament amb Ramon Vendrell i la seva esposa, Carmina Corominas, van explicar a aquest diari les vicissituds de la seva sortida d’Ucraïna. L’Anna treballava a Infanta, la distribuïdora dels productes d’higiene femenina de Cohitech, l’empresa que Vendrell té a Balsareny. Quan Vendrell es va oferir per acollir algú de l’empresa, l’Anna, cap de vendes per a Ucraïna d’Infanta, va dir que sí. Tenia por de continuar a Kíiv, després d’haver escoltat el so terrible de les primeres bombes el 24 de febrer. De Kíiv va viatjar fins a Rumania i d’allà fins a Casablanca per arribar finalment a Barcelona. Aquells dies queden molt enrere, ara, malgrat que l’Anna segueix tota el dia a dia de la invasió del seu país per Telegram i Facebook.
Ens encantava viatjar per Ucraïna, el nostre país és molt bonic», diu l’Anna, que mai no havia trepitjat ni Catalunya ni Espanya. Troba a faltar la família (la mare i l’àvia, de noranta anys, amb problemes de mobilitat que li impedeixen sortir al carrer i, per tant, haver fugit del país en guerra). També els amics, els companys de feina. «Just abans de la guerra, vaig estar a Butxa, una ciutat petita i bonica prop de Kíiv amb un gran parc. Prop de Mariupol, la meva filla va estar de vacances l’estiu passat, en un campament infantil l’estiu passat. Ara no hi ha Mariúpol, ni Butxa, ni Irpin. Fa poc, un advocat del nostre despatx prop de Kíiv va morir assassinat pels ocupants. El meu cor està patint molt», diu, malgrat els bons moments que assegura passar amb la família navasssenca, en la qual ha trobat un refugi per oblidar, ni que sigui a estones, la realitat del seu país, de casa seva. «Sé que el meu apartament ha sobreviscut, i que els meus amics i familiars no han estat ferits». Això la tranquil·litza.
A Navàs, l’Anna i la Lillya s’adapten a un nou entorn. La nena, d’onze anys, ja va a classe a l’escola Sant Josep. Es comunica mitjançant les traduccions per ordinador. Li costa el català, però té un gran exemple en la mare, que dedica força hores al seu estudi. Dimarts i dijous assisteix a classes que ofereiox l’Ajuntament de Navàs. Ja amb pràcti poder començar a buscar feina, un document que diu que ja tindrà el proper 12 de maig. «Vull treballar», assegura aquesta economista amb experiència com a comptable i analista de vendes.
Acasa parlem i riem molt», diu Carmina Corominas. «I també m’ajuda en les feines de casa. Ja ens ha cuinat diversos plats del seu país, com borsch o blinis. Cal passar les hores distreta per no trencar-se el cap amb la tragèdia ucraïnesa i amb un retorn a casa que, de moment, no veu proper. «Nosaltres l’ajudarem a enlairar-se, sobretot amb l’idioma, perquè pugui valdre’s per si mateixa a Catalunya», diu Ramon Vendrell. «El que no pots fer és ara pensar en el futur, perquè tot canvia molt ràpid. Mai no hauria pensat que deixaria el meu país i la meva família i hauria de viure a tres mil quilòmetres de casa. Però ha passat», explica l’Anna.
Parkhomenko recorda la seva infantesa i la seva joventut, que van créixer com també ho va fer el seu país de la ruïna soviètica. «Amb Gorbatxov, vivíem com una família soviètica normal. Els meus pares treballaven, la meva germana i jo anàvem a l’escola. Tot era estable. Els primers anys de la independència va ser molt difícils. El meu pare va morir quan jo tenia 7 anys i la meva mare es va quedar sola amb dues filles. Havia de fer tres feines alhora, sovint l’acompanyava i l’ajudava. Els nostres avis ens ajudaven a obtenir menjar. Recordo els cupons que havia de retallar i les cues a les botigues durant hores. I la falta de menjar i de roba. Van ser uns anys difícils». Després, la vida es va convertir en una experiència més plàcida, ja sota la bandera ucraïnesa. Amb l’europeïtzació completa del seu país en l’horitzó. «Sempre havíem tingut unes relacions amistoses amb Rússia. Els ucraïnesos anaven a descansar i treballaven a Rússia, i els russos feien el mateix a Ucraïna. Hi havia un règim sense visats entre els dos països, et plantaves de Kíiv a Moscou en un dia. Parlo fluïdament el rus. A Kív hi ha un monument a l’Amistat dels Pobles (Bielorússia, Rússia, Ucraïna). El meu avi és de Rússia». Tot era tan planer que semblava impossible viure el que avui estan vivint l’Anna, la Lillya i tants milions de compatriotes. Les coses han canviat molt. «Putin és un tirà i un assassí, que està cometent un genocidi sobre el poble ucraïnès. Mai hauria pensat que això podria passar en la nostra època moderna i pacífica. La meva àvia té 99 anys i sovint m’ha explicat tots els horrors de la guerra. Mai hauria pogut pensar que hauria de fugir amb la meva filla, havent recollit tota la meva vida en una maleta, i deixar enrere la família i els amics».
Però és la realitat que li ha tocat viure. I es fa forta. Entre els Vendrell-Corominas ha trobat una nova família. La Lillya és ja carn i ungla amb la Marta, la petita dels Vendrell. Van juntes a escola, on ningú, assegura la Marta, li recorda la tragèdia del seu país. La Lillya i la Marta s’agafen de la mà. Avui semblen germanes, tan diferents com són les seves procedències. La guerra les ha unides a milers de quilòmetres d’Ucraïna. «Tothom s’està portant molt bé amb nosaltres», diu l’Anna. A Catalunya també han descobert que el pop és un plat exquisit. En poques setmanes, l’Anna ja parlarà un català fluït. I tornar a casa estarà una mica més a prop.
La bagenca Cohitech manté la relació comercial amb Ucraïna
La balsarenyenca continua en contacte amb la seva distribuïdora ucraïnesa de productes d’higiene femenina. Per a la bagenca, el mercat ucraïnès suposava el 0,5% del seu negoci. Ara estan a punt de lliurar-los set palets de material gratuït per repartir al país. «Els nostres són productes de primera necessitat», diu Vendrell.
